A.J Ruz, 17 treballadors en vaga indefinida des de fa més
d’un mes en solidaritat amb un treballador acomiadat per voler presentar-se com
a delegat sindical. Representa un model de resposta activa i solidària als abusos autoritaris emparats
en el desmantellament dels drets laborals que els darrers governs del PSOE i
del PP han anat fent , tot abusant de les majories parlamentàries.
La desregulació s'argumenta amb un paradigma fals, dient que reduir drets laborals porta a més ocupació. Fals per que al llarg de la història contemporània la disminució
de l’atur endèmic des de la revolució industrial fou el resultat de la disminució
de la jornada laboral, la millora dels drets sindicals i l’aparició d’una
branca nova del dret especialitzat en les relacions laborals.
L’atur mai ha preocupat al capitalisme primitiu en el que
l’exercit de reserva de milions de parats reduïa el cost de la ma d’obra. La
segona meitat del segle XX es modifica el paradigma augmentant els drets i la
capacitat de consum dels treballadors. Ara es com si es travesses el túnel del
temps i tot allò que pensàvem superat retorna amb una força inesperada, l’explotació
i la poca vergonya.
Explicaré breument el cas, la vaga indefinida va començar
el 15 d’octubre, arran de l’acomiadament que l’empresa va fer d’un treballador
que es volia presentar a les eleccions sindicals. Des de llavors, la plantilla
no s’ha cansat de denunciar els abusos que, segons diuen, l’empresa comet de
forma sistemàtica. Els vaguistes asseguren que les jornades laborals arriben
fins a les setze hores per un sou inferior als mil euros mensuals, cosa que
permet a A. J. Ruz rebentar els concursos públics amb ofertes entre un 20% i un
30% més econòmiques. Els treballadors, a més, acusen l’empresa de múltiples
negligències.
Segons diuen, A. J. Ruz gestiona de forma inadequada els
residus biològics provinents de la Clínica Onyar, fet amb què posen en perill
la salut dels treballadors. A més, asseguren que l’empresa estafa les
administracions públiques per les quals treballa, inflant de forma artificial
el volum de residus perquè les factures siguin més elevades.
El pitjor de tot, al meu parer es la passivitat de la
generalitat, que quan es veu forçada a actuar ho fa sense esma ni proposta, és
en casos com aquest que es veu clar les característiques de l’actual govern de
la generalitat que desapareix o esdevé jutge i part a favor dels poderosos.
Ens sentim part d’aquets lluita, no son ni estan sols, si
guanyen guanyarem tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada