Cui prodest? La comissió sobre AGISSA en perill.

L’auditoria de gestió de l’empresa EFIAl va fer a AGISSA, l’empresa que te la concessió de les aigües que abasteixen el municipis de Girona, Salt i Sarrià va posar en evidència, al nostre parer, una gestió de dubtosa eficàcia i un control municipal coma mínim laxa. Eren, però,  impressions que difícilment ens podien portar a una reclamació més contundent. Quan el govern ho portà a Ple el novembre passat en l’apartat d’assabentats sense cap intervenció explicativa, en nom del meu grup vaig demanar una comissió d’investigació, a aquesta petició es va afegir el portaveu de la CUP i després d’un debat s’acceptà per part del govern treien el nom d’investigació  i rebatejant-la com a  “comissió de control financer i eficàcia”

Era conscient que no existeix en el Reglament Orgànic Municipal l’esmentada figura i que no tenim atribucions imperatives per a fer que,  a qui demanem comparèixer,  vingui obligatòriament. Per això vàrem aprovar per unanimitat que, mentre la comissió funciones, mantindríem discreció, per assegurar aquets objectiu sense els quals no avançaríem res. I això no te res a veure amb no voler transparència o defugir de donar explicacions, al contrari era assegurar un procediment  que havia d’aconseguir un clima que permetés aprofundir en la investigació i redactar al final unes conclusions amb tota la documentació adjunta.

Dos sessions, la segona molt intensa, el gener, ens situava a  replantejar nous compareixents, calia posar-nos d’acord amb la llista i el calendari. I sembla que la discussió dels pressupostos retarden aquest procés, no ens convocaren i el temps va passar. M’arribaren noticies de la tensió generada per la darrera reunió, critiques per les 100 preguntes que vaig fer al conseller delegat i per les formes, “com si fos un interrogatori”, que deien alguns dels assistents  que vaig emprar...això em començà a mosquejar.

La meva sorpresa fou l’aparició d’una xifra milionària en un mitja de comunicació que mai havíem contrastat en la comissió i que amb la informació actual res no ho pot avalar, també alguns comentaris que solament podien haver sortit d’algú present en la reunió. Seguidament m’ha arribat el victimisme dels al·ludits, el clima de sospita i el qüestionar el treball de la comissió esdevenint un bon caldo de cultiu per els que volen matar- la, al·legant que ningú voldrà venir si no pot parlar amb tranquil·litat. Es parla d’un consell d’administració extraordinari i de la indignació dels socis privats. Bé, s’ha convocat una reunió de la comissió per tractar de la seva continuïtat la setmana vinent...

Tot aquets rebombori em pregunto, a qui beneficia? Qui ha filtrat una informació incompleta que pot generar escàndol, però poca cosa més?  a qui afavoreix? Cui prodest ? No ho puc saber,  però de moment beneficia als que volen tancar la comissió sense haver aclarit res!.