A pocs mesos
de les eleccions municipals tot son presses i els temes que han quedat al
calaix o encallats de cop i volta prenen velocitat de llampec. Bé, de fet, és
un clàssic i es molt difícil trobar un governant que a darrera hora no lo
vingui aquesta mena de “febre conillera”.
A Girona
estant veig estorat, però no del tot sorprès, aquesta mena de processos
participatius de butxaca. Soc sincer també ho vaig patir quan formava part del
govern, mai la distància, com diu la cançó, pot ser l’oblit! Però com no, qui
ho criticava en l’oposició, ho practica ara en el govern. Caldrà en el futur
trencar d’un cop aquets cercle viciós.
Dubto que
tingui massa èxit. Els ciutadans comencen a estar curats d’espants i cada cop
estan més distants d’aquesta mena de jocs de mans. Aleshores per que es fan? Te
més a veure, al meu parer, en la política per a polítics, en no donar arguments
al rival electoral per a que aprofiti el que no has fet per tira-t’ho en cara. No
cal la qualitat del que estàs fent, amb el fet que ho fas o estàs a punt, ja si
val per callar boques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada