Un cap de setmana corregint exàmens!

Cap de setmana de corregir exàmens, quan em jubili no ho enyoraré pas. Si que em mancaran les classes, no tantes com dono ara, però si les que em permeten conrear la curiositat que encara no els hem fet perdre i sabotejar la ingenuïtat de les preguntes i sovint la radicalitat de les respostes que es fan i em fan.

Nego que estiguin més mal preparats que les generacions anteriors, sols cal que pregunteu als tutors quan s’entrevisten amb el pares del alumnes més desmotivats,  tornen de la conversa dient que els seus fills son molt millors que els progenitors. Jo vaig ser del pocs, de la meva generació, al meu poble que va fer una carrera universitària, dels pocs que va fer batxillerat, i avui al meu poble hi ha institut i ¡ son molts els que, de generacions més actuals, tenen estudis universitaris

Tinc gran esperances amb el meus ex-alumnes i també en els que ara tinc, malgrat els exàmens que alguns em fan i gràcies el molt bons que altres em proporcionen. M’ensenyen cada dia i em mantenen obert a les preguntes encara no resoltes.

Pertanyo, per a dir-ho d’alguna manera, a una escola en la que els meus mestres em varen ensenyar que el més important és que un professor de història ensenyi als alumnes a pensar pel seu compte, no a narrar la veritat, sinó a fer-los desconfiar de totes les veritats adquirides, estimulant-los a que pensin per si mateixos.