No és el
primer cop que parlo dels treballadors d’AJ Ruz i dels sindicalistes que dia i
nit els hi han donat suport. Ha estat una lluita llarga, molt llarga, que ha
reeixit per una barreja de coratge i fermesa, de lluita des de baix i d’organització
sindical, un exemple, un bon exemple de que es pot canviar fins i tot en les circumstàncies
més adverses. Companys, salut i felicitat!
Es poden treure
també lliçons sobre la renovació necessària del model sindical, en el que son necessaris
el canvis. Però els vímecs per a fer el nou cistell es tenen en el propi
sindicalisme de classe actual.
AJ Ruz
demostra que res es pot fer sense el compromís de base dels treballadors, des
de l’assemblea, però que es tant necessari com l’anterior els instruments sindicals
que aporten els avui mal anomenats alliberats i que son el “sindicalistes”,
generosos amb el seu temps i honrats amb la seva actuació. Sense aquestes dos
columnes caiem en l’agitació o en la burocràcia, poca cosa més.
Les lluites
cal saber-les començar bé i també saber-les acabar, el principi i la fi del
sindicalisme és la negociació i el mitja és la unitat i la mobilització, fins i
mitjans s’han de saber situar bé, AJ Ruz ha estat de nou un exemple. Dia a dia,
lluita a lluita, aquest és el camí. Abans, ara i sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada