No fa pas
gaire un directiu que no empresari em feia aïradament aquesta pregunta -saps
com funciona una empresa?- responent a una pregunta meva. Li demanava sobre la
documentació que avalés determinades decisions força transcendentals en el tema
del que parlàvem que afectava una administració publica.
Al meu parer, aquests darrers anys i possiblement força abans, no poques empreses que treballaven
per a l’administració han fet de la manca de memòria una component clau de la
relació, sovint equívoca, amb tècnics i polítics. Ara es demanen
responsabilitats, a voltes, i no es gens fàcil trobar l’entrellat amb tanta
manca de memòria i amb la conseqüent manca de documentació.
Tinc molt de
respecte per l’empresa i els empresaris, soc conscient del seu paper en una
economia de mercat i malgrat no simpatitzi amb el model valoro la feina i el compromís vingui d’on
vingui. M’allunyo i em confronto amb aquells que hipòcritament s’allunyen de les regles de joc que diuen
practicar, la lliure competència, l’optimització de recursos...i viuen a redós de la complicitat i de l’amiguisme en
les esferes del poder polític.
El
personalisme en la política, la llarga presència de determinades persones en el
poder, els cercles de devots i deutors al voltant del cap, ha creat un model
d’empresa privada per concessió, mixta...o amb altres formes creatives,
profundament opaca i gens procliu a donar explicacions gaire de res, més enllà
de auditories estereotipades o informes que escombren cap a casa. Segur que hi
ha excepcions, però lamentablement els hi costarà aixecar el cap al bell mig de
tanta “omertà”, en uns moments en que l’exigència ciutadana creix de manera
geomètrica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada