Sobre l'afer Pluma

Aquest darrers dies hem vist, jo al menys amb estupefacció, el pas d'un polític en actiu d'un govern a un altre de signe diferent com a resultat d'una oferta d'un "amic" que poc temps abans havia seguit el mateix camí. És cert, però, que hi podem observar dues clares diferències: no es trobava en actiu i assumia majors responsabilitats.

Aquest fet se'm pot argumentar que no és nou, jo mateix he vist al llarg de la meva vida política com no pocs companys feien el que popularment es diu "canviar de jaqueta". El que al meu parer és nou i si es generalitza pot significar un major desprestigi dels partits i del seu paper en el sistema democràtic, és que l'interessat ni ho argumenti ideològicament ni el partit del que fins ara n'era representant li doni portes enfora importància, al contrari fins i tot el dirigent més qualificat es permeti ironitzar i dir que pitjor ho té el partit rival que l'ha fitxat i a més li sembla bé aquest exercici de funambulisme, doncs no se li demana que renunciï a la seva actual militància.

En tot aquest afer, a més de l'oportunisme personal de buscar-se la vida sota el sol que més calenta, fet per sí mateix greu però atribuïble a una persona, es genera una idea que els polítics són una classe, un grup que sols mira pels seus interessos personals i del partit - empresa de gestió del poder. Aquest fet fa que plogui sobre mullat en una opinió pública ja cansada de notícies negatives de la política i els polítics a quatre mesos de les eleccions municipals.

No sóc un ingenu i sé que l'ambició i la cobdícia mou a moltes persones i de vegades les clavegueres del poder troben en aquests individus els més adequats i fidels al govern de torn, sigui qui sigui el que mani. Però també he tingut la sort de conèixer gent honesta i admirable en la política dels que he après tot el que sé i el seu exemple em commou i em mou per continuar una tasca que ha de ser i semblar més noble que el que es percep en el moment actual.

Governar és pactar, unir el màxim d'esforços en un projecte comú, cercar confiança i complicitats amb els adversaris. És per tot això que cal tenir principis ferms per a aconseguir polítiques pactades que representin una síntesi amplia en que els ciutadans es puguin sentir escoltats. Precissament per això no es pot convertit la política en quelcom apartat de la voluntat dels ciutadans, en un exercici d'ambicions personals i en un joc de les cúpules dels partits que, com consells d'administració es cedeixen els executius o pacten d'amagat coses a les esquenes dels ciutadans. I si no es així que ho diguin, que rebutgin actuacions oportunistes, perquè si no ho desmenteixen, les coses són el que semblen.