Manifestació per la convivència a Salt

Aquest matí amb la Nuri i l’Enric hem anat a la Manifestació de Salt. Era una manifestació necessària però insuficient si la distància que he observat entre les entitats convocants i l’Ajuntament no es supera. La bona notícia d'avançar en un Pla de ciutadania, que dirigirà un bon amic i treballador de l’Àrea de Polítiques socials no tindrà èxit sense aquesta premissa. Això vol dir que les polítiques socials i educatives han de ser clarament prioritàries no solament en les declaracions sinó també en els pressupostos municipals i això vol dir teixir una xarxa de serveis públics i comunitaris de proximitat que generin arrelament i confiança. L’Ajuda supramunicipal no fructificarà sense aquestes bases. És cert que la frase més aplaudida del manifest ha estat la referent a la policia i la  seguretat, i és lògic per les circumstàncies del moment que genera por, ara bé, l’acció policial pot ser un bon antipirètic, que fa baixar la febre, però no cura el mal que la provoca. Cal aquesta acció de seguretat, sens dubte, però sense un model social i educatiu a mida i amb els responsables socials i polítics al capdavant sense mirar-se de reüll, les males notícies continuaran.