diumenge, 30 de gener del 2011

El perill del neofeixisme de la quotidianitat

He participat en un debat sobre l’impacte que tenen les corrents xenòfobes i racistes en el context de la crisi en les ciutats europees. Al costat de ponents francesos, alemanys i suecs he compartit taula amb companys de Vic i Hospitalet. Ha esta un bon espai de reflexió dels punts en comú que tenim com en tants d’altres temes els pobles i ciutats del conjunt d’Europa. Ara més que mai acció local i europea haurien d’anar més de la mà i més quan els estats s’entesten en mirar-se de reüll i desfer el camí federal en el que els europeistes tants esforços hi han esmerçat.

La nova extrema dreta ja no es presenta amb el cap rapat i els símbols del anys trenta, porta americana i corbata, ulleres de disseny i es dóna aires de modernitat situant l’origen de tots els mals en els immigrants. La crisi els hi dona el pretext per a plantejar polítiques excloents, en nom de la llibertat retallen les llibertats i manipulen la por, les pors que la incertesa del futur i la precarietat del present sacseja els barris populars de les ciutats .

Hem de fer front a les causes dels problemes, potenciar i on calgui refer les xarxes socials que generen solidaritat i compromís comunitari, assegurar els serveis socials per a tothom i potenciant el plans de treball per a  que la gent que ho necessiti pugui refer la seva vida, truncada per l’atur i la precarietat.

I evidentment cal seguretat, però la seguretat és trobar la justa mesura entre les accions socials per a assegurar l’autonomia personal i la cohesió de la comunitat i les accions punitives ràpides i  selectives que aïllin als malfactors.

Però atenció! De cap manera podem per desconcert o oportunisme donar la raó, ni que sigui en part, a aquells que assenyalen com a únic responsable als nostres veïns, aquells que  per color de la pell o la seva religió esdevenen estranys. Els diferents no poden convertir-se en els altres, no podem convertir la diferència en desigualtat.

El perill no està solament en els neofeixistes, el perill de debò és que ens hi acabem convertint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada