Dani Vilà entrevista a en Joan Olòriz.
Publicat a El Punt el 10/11/2011.
 |
| Foto: MANEL LLADÓ |
Els partits comencen a posar les cartes sobre la taula amb vista a les properes municipals. Sorprès per la renúncia de Pagans?
Molt sorprès, perquè en les converses en l'últim any no detectava el desig de deixar l'alcaldia. Entenc que ho ha decidit ella, però penso i no crec que m'equivoqui si dic que no ha tingut el suport adequat per continuar.
Ho veu com un error?
Bé, ells deuen saber si s'han equivocat o no, però a ningú no se li escapa que tenir un candidat alcalde permet sortir amb un clar avantatge. No és el mateix una candidata de pont de Pedra que una candidata de plaça del Vi.
Com veu el moviments dels altres partits?
Ja eren coneguts. Carles Puigdemont ha tingut la serenitat de continuar a l'oposició, una cosa que no és fàcil i és un valor afegit que té; a banda que ja és conegut. D'ERC va ser una sorpresa el canvi, però és una persona contrastada i en les converses amb ella hem detectat afinitats interessants. En canvi, el PP és l'aposta previsible de Concepció Veray, amb qui tinc una amistat personal i molta llunyania quan es posa el barret del Partit Popular.
La incògnita és saber qui encapçalarà la llista d'ICV-EUiA.
No ha estat una incertesa volguda. Després de vuit anys al govern i tres a l'oposició, era previsible que no continués, però els suports personals i els reptes polítics que han permès el canvi d'opinió.
Què l'ha fet decidir-se i tornar-se a presentar?
Bé, per una part la crisi. En moments difícils és quan un ha de donar el millor que té. Crec que tinc capacitat de treball i em diuen que tinc una honestedat comprovada, per això en moments difícils i quan la política està sota sospita crec que no podia donar un pas enrere. També hi ha influït el suport de la família, perquè ser regidor és molta feina i esforç. A aquests elements cal afegir-hi la confiança de la coalició durant tots aquests anys.
Molts van interpretar la seva tornada a l'institut com un signe de la seva marxa.
Potser és allò de fer un pas enrere per fer-ne dos cap endavant. Segurament, sense el retorn a l'institut no hagués tingut la maduresa d'ànim per prendre aquesta decisió. És la feina que m'omple, m'ha permès tenir contacte amb més gent de la ciutat i, sobretot, és el meu sustent vital.
Com encaixeu les crítiques generalistes a la classe política?
És una de les coses que em molestava més, quan algú et posava al mateix sac i deia "és polític". Faig política perquè hi crec, perquè vull, per responsabilitat... però en cap cas per tenir un millor estatus. Ara tinc al banc el mateixa compte corrent que fa vuit anys i això em dóna autoritat per plantar cara als poderosos de la ciutat, perquè tots som iguals davant la llei, però alguns són més iguals i aquests per acció o omissió tenen capacitat de corrompre. Tenir uns ideals és la manera de tenir la vacuna. Vol dir que hi ha corruptes a la ciutat? El que puc assegurar és que hi ha corruptors en aquesta ciutat, com n'hi ha a totes les altres. Però se'ls pot plantar cara i és bàsic per garantir una vida política sanejada.
Vostè és responsable de serveis socials i abans va ser-ho Pia Bosch. Ara tots dos seran candidats.
Sí, serà així, però ha canviat molt en aquests vuit anys. És molt diferent, perquè era un govern monocolor i amb un alcalde molt determinat. En dos mandats és un govern de coalició i va suposar l'inici del canvi en aquesta ciutat. Un canvi que ha permès fer de la política social i mediambiental no elements adjectius d'una àrea sinó elements substantius. I des de fa quatre anys també ho són les polítiques educatives.
Serà l'únic candidat que podrà avalar la feina feta.
Sí i amb experiència de govern durant la crisi. Això fa que siguem molt realistes, perquè sabré quines promeses es podran complir o quines no es podran complir quan es facin en campanya.
Com veu les municipals?
Em plantejo una campanya per continuar el canvi iniciat aquests anys. Més que mai no se sap qui serà l'alcalde i això enforteix el paper de la feina feta i la confiança en les persones serà determinant per formar el nou govern. Crec fermament que no es tornarà al passat i li diria que el pont de Pedra només es travessa un cop.
Pel que veig tots parlaran de canvi en un sentit o un altre...
La renúncia de Pagans ho permetrà. Potser per primera vegada no seran unes eleccions entre dos, perquè no només hi ha dues ofertes per a la ciutat i la que jo hi aportaré serà per a l'alcaldia.
Quin tipus de govern albira?
Girona necessita un govern que permeti superar la crisi. Per tant, un govern plural, amb un lideratge que consensuï, que, a més, generi confiança transversal i senti bases pel model de ciutat i societat gironina que caldrà per després de la crisi.
Quin ha de ser aquest model?
Tinc al cap un model més comunitari i menys autoritari. És a dir, que el ciutadà no miri a la plaça del Vi a veure què fa, sinó que l'Ajuntament baixi a la plaça i comparteixi amb els ciutadans el futur. I això ja ho hem anat generant en els últims dos mandats des de les àrees de serveis socials, medi ambient o educació.
Tem una sociovergència a la ciutat?
No. Seria la demostració que en política fas el contrari del que dius. Seria el pitjor, perquè seria un govern basat més en l'interès que en el projecte de ciutat i, per això, jo estic més lliure. Un cop s'hagi votat, caldrà garantir un govern amb la màxima governabilitat, amb voluntat de canvis profunds com en l'estructura del pressupost de la ciutat. Fins ara els hem polit, però cal un marc nou. Cal fer un cistell nou amb els vímets que hi ha. Jo demanaré la confiança per rebre el màxim de vots i que confiïn en una administració
El seu compromís és per quatre anys?
Tots els compromisos són per 4 anys. El com ho decidiran els ciutadans. No estaré en qualsevol govern, ni hi estaré de qualsevol manera. Ens deien que érem l'oposició dins el govern, però el que hem fet és seguir el nostre programa i la gent ho ha entès. Com ha passat amb el pavelló de la Devesa o abans amb el pàrquing al carrer de la Creu.
Quin error creuen que ha comès com a tripartit?
No haver convertit la coalició en un govern de confiança. Per això penso que, malgrat l'afecte per Pagans, el model d'alcaldia no estat la que havia de ser, no per demèrit de l'alcaldessa sinó per mancances del model en què l'Anna s'emmirallava. No van saber veure que l'alcalde de coalició ha de ser l'alcalde de tots. No pot ser jutge i part. És el canvi que cal. No cal canviar l'alcalde del mateix partit, perquè al cap d'uns mesos seríem clònics. És moment per acabar la transició. Persona negociadora i de consens, i això serà el veritable canvi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada