Herències que caldrà revisar. A propòsit de la darrera sentència sobre el mercat de Sta. Eugènia.

No és una bona notícia les dues sentències del tribunal superior de justícia de Catalunya que posen en qüestió el procediment seguit per l’Ajuntament per  reurbanitzar en el marc del Pla de Barris de Santa Eugènia l’antic mercat. Mai m’ha agradat minimitzar les sentències i, malgrat el recurs que s’ha de posar, caldrà estudiar a fons les repercussions que té i els canvis necessaris si aquesta sentència esdevé ferma. Les herències que ens deixa l’anterior responsable d’urbanisme caldria revisar-les a fons per estalviar-nos més sorpreses desagradables.  

Aquest tipus de situacions exemplifiquen una manera de dirigir els assumptes públics que sempre he rebutjat, és cert que ens podem equivocar, que de vegades és interpretable les nostres decisions i que els tribunals per això estan, han de dictaminar en cas de dubte. Però el pitjor de tot és no assumir responsabilitats i escapar-se en recerca del sol que més calenta. Comprenc la indignació de molts veïns de Sta. Eugènia que, davant d’una noticia d’aquesta mena, recorden actituds prepotents de la mateixa persona que ara no és a l’ajuntament per donar explicacions. 

Recordo el cas del xalet Tarrús en que el tribunal va dictaminar a favor dels propietaris i s’allargava l’acord amb reiterats recursos que no solucionaven el tema. Al final es va un aprovar un acord que, tot i no ser bo per a la ciutat, l’alternativa era pitjor. En aquell moment vaig decidir, en la meva atribució de portaveu del govern, demanar perdó als ciutadans. És cert que no hi tenia competències directes, però compartia un govern que va prendre aquesta decisió.

Governar en minoria en el marc d’una coalició t’ensenya no solament el que has de fer, sinó també el que no s’ha de tornar a repetir.