Foto: Europa Press |
Avui hem començat les classes a Educació Infantil, Primària i Secundària a tot Catalunya.
Trasbalsats per la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha aixecat el més ampli rebuig de la comunitat educativa catalana, però també commoguts per l’intervencionisme de l’actual consellera d’ensenyament, ja no d’educació. Les paraules ho diuen tot.
A Girona també. Comencem amb molts canvis, massa canvis. De les primeres declaracions de la nova consellera d’ensenyament, se’n desprenia que ella venia a posar calma i ordre a un sistema educatiu molt “alterat”. La conclusió d’aquests primers mesos de govern de la Generalitat és tot el contrari: més canvis que mai.
Canvis que retallen, que compliquen, que menystenen l’escola pública catalana.
L’eliminació de la sisena hora, una hora més laboral per a mestres i professorat, l’eliminació del programa 1x1, la implantació del Suport Escolar Personal (SEP), el projecte de Millora de la Qualitat educativa, els canvis en el calendari escolar, en els horaris de les escoles, en la reducció del 50% de les subvencions a escoles bressol i escoles municipals de música... en són un bon exemple de la tramuntana que bufa en el sistema educatiu català.
Una de les paradoxes d’aquest curs és allò que en matemàtiques s’anomena “regla de tres inversa”: a més alumnat, menys professorat i menys hores de classe. I tot programat des de l’objectiu de la millora de la qualitat educativa, en un país on els resultats estan a la cua de la majoria de països europeus.
Haurem d’esperar a veure els resultats de tants canvis, però de ben segur continuarem lluitant per una escola pública de qualitat. L’educació és un bon baròmetres de la qualitat d’un país, de cadascuna de les seves ciutats. És També una bona vara per a mesurar l’eficàcia dels governs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada