Un Ple amb més llums que ombres

En el darrer Ple la manca de propostes del govern ha fet ressaltar l’abundància de propostes de l’oposició mitjançant el mètode que li ofereix el Reglament Orgànic Municipal que és la presentació de mocions.

El fet que acabéssim a 2/4 de 2 de la matinada ha esverat a més d’un. Alguns amb raó, els mitjans de comunicació han de tancar abans les cròniques . D’altres amb no tanta,  a l'argumentar que les mocions no tenien que veure amb la ciutat, però paradoxalment intervingueren amb discursos interminables.

Amb el anys que porto a l’Ajuntament aquesta dicotomia ha estat redundant, el si havíem de presentar solament propostes directament lligades a les nostres competències o també definir-nos sobre temes que afecten a la ciutat i a la ciutadania malgrat no siguin competència directa. Al llarg dels anys cap ni un dels que deien el primer argument es van estalviar en algun moment de fer el segon.  En el Ple darrer també. Tots el partits, menys el PP, vàrem aprovar la moció en defensa del català a l’escola. Malgrat no ser competència directa del municipi ningú pot dir que no ens afecta. Tant mateix tots, ara sí, amb el PP, recolzàrem l’eix mediterrani en el transport de mercaderies per tren. No afecta la nostra economia si es fa o no es fa?

Altres mocions eren directament lligades a l’acció municipal: l’actuació en el tema PIRMI, les compensacions d’ADIF, la construcció d’un Centre Cívic a l’Antic Modern, la convocatòria de la taula de Mobilitat...

Per últim, es van discutir dues mocions, sobre deu, que alguna portaveu ha considerat en el Ple i posteriorment en la premsa que eren innecessàries: que no s’ampliï la vida del reactor d’Ascó I i el reclamar un Referèndum perquè el poble dictamini, com marca la Constitució, la reforma exprés de l’esmentada llei. Ambdues es van aprovar i al meu parer expliciten el que molts ciutadans temen de la política, que es prenguin decisions importants sense cercar el seu parer, prendre posició sobre aquest tema és una bona resposta a aquest neguit.

Estic insatisfet del Ple, no pas pel tema de les mocions, ni perquè acabem molt tard. Ho estic perquè crec que el pitjor que podem fer el representants municipals és desprestigiar la feina que fan, que fem i convertir el debat en quelcom innecessari. És un vell tic que he observat en aquells que s’han educat fent política a l’ombra de les majories absolutes.