Hi
ha un temps per lluitar i un altre per disfrutar de la vida, estar indignat amb
el que passa no vol dir viure amargat. Amb més força lluitem si tenim al costat
gent que estimes i t’estimen, si al matí t’emociona la natura que t’envolta i
tens una feina que t’agrada. Sóc un afortunat que es commou amb el patiment
dels altres i no pot ser feliç si altres pateixen.
Disfrutem
amb petites grans coses, una lectura, una conversa, una passejada. M’agrada el
teatre i el futbol, quan és un espectacle intel·ligent. Sóc culé no per
fanatisme, he estat seduït per un joc que em sorprèn, per un equip que assumeix
reptes amb serenitat. Per una direcció tècnica que no cau en la provocació i
innova constantment.
Si
en camps que no són la política s’innova, es fa i s’actua en contra de la
rutina i la previsibilitat... no ens resignem davant del que ens diuen que
solament hi ha una via política que ens porta pel camí del conformisme i la
passivitat.
Travessem un temps de dilemes. Vivim una
crisi generada en l’àmbit financer, on banquers i especuladors obtenen
beneficis d’escàndol. Però els impactes d’aquesta crisi es desplacen a l’àmbit
sociolaboral, on la majoria s’hi juga l’existència. Quan els poderosos de
l’economia provoquen una crisi que acaben no pagant; els cacics de la política
la fan servir d’excusa per desmantellar els drets socials i fins i tot per
canviar unilateralment les regles del joc.
No
ens resignem i exigim el dret d'arriscar-nos a innovar. Si ens equivoquem que
sigui per nosaltres mateixos, ja rectificarem i ho tornarem a provar.
Som
un país petit, però menys que Islàndia, un país també petit però amb homes i
dones que es van fer grans, que des de que va plantar cara ja no és notícia,
perquè si demostres que el rei està despullat, ja no et poden fer por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada