Un diumenge assolejat a Montjuïc

Grup de veïns de Montjuïc a una processó l'any 1955 (foto Diari de Girona)

Aquest diumenge s’ha celebrat la setena trobada dels antics residents del castell de Montjuïc, aquells que en els anys 50 i 60 del segle XX deixats de la mà de Déu i obligats per la misèria, emigraren en penoses condicions a la nostra ciutat. Mancats d’habitatge, o amb més aviat dels diners per llogar els buits que hi havia a Girona, improvisaren les seves llars que s’anomenaren “barraques”.

De la mà de l’actual defensor de la ciutadania, en Ramon Llorente, fa set anys es va concretar una gran idea: reunir els antics residents i les seves famílies en aquets indret, ara rodejat de bons habitatges. Els especuladors locals a finals del franquisme, reubicats aquets molestos inquilins,  van possibilitar la seva construcció. Ben connectats a l’Ajuntament de la època aquest va desistir de la compra per tres milions de pessetes de tota la muntanya de Montjuïc, a favor d’aquells, abans i ara, que fan del robatori, legal evidentment, del  bé comú negoci.

La transició va possibilitar un canvi de règim sense vessament de sang, el cost fou la impunitat del que saquejaren el país sota la bota d’una repressió que durà fins després de la mort del dictador. Es pot veure el got mig ple, en la història contemporània no hem gaudit d’un període de llibertats, incomplertes és veritat, tant llarg.

La memòria, amb esdeveniments com el del diumenge, que no són flor d’un dia, ens permeten completar la memòria mancada. Veure les exposicions dels “Caseron”, una casa rehabilitada en part testimoni de l’època, que  van creixent amb noves imatges, han de permetre una exposició itinerant pels Centres Cívics de la Ciutat, que espero el nou govern local faciliti com de les paraules de l’Alcalde entenc compromesa.

Un migdia assolellat, un futur complex en un present que mirant el passat, el difícil passat, hem de fer millor aprenent dels que encara avui, gent gran, en dóna exemple.