És cert que sovint les direccions dels partits són els darrers en ser conscients dels canvis que cal fer, ocupats i preocupats per llistes i campanyes, caldrà parlar fort perquè arribi la veu. El proper dimarts 6 a les 7 serà un bon moment per a fer-la sentir. A partir d’aquest les entitats socials i sindicals haurien d’encapçalar una crida per anar per feina perquè, malgrat que el temps es escàs, amb voluntat i fermesa es pot aconseguir.
Una àmplia aliança social i nacional de la que estan exclosos PP i PSOE i les seves franquícies a Catalunya. El PSC s’ha auto exclòs amb la patètica votació dels seus 25 diputats, un cop més fent bona la imatge dels “25 invisibles”.
CiU, depèn de si fa més cas com fins ara als interessos econòmics d’una minoria de catalans fortament vinculats amb el poder econòmic espanyol o al gruix del seu electoral i bona part dels seus militants en la defensa de Catalunya. Sense fer marxa enrera a les retallades difícilment podem estar en la mateixa aliança.
Tost els altres federalistes i independentistes de l’àmbit polític i social cal que construïm una ampli front per tenir una forta minoria a Madrid que serveixi de veu social i nacional en els anys difícils que venen.
La lluita per la nostra sobirania, com sempre, ha succeït al llarg de la nostra història, necessita d’unitat i fermesa, ací i a Madrid. Fins que siguem plenament sobirans aquest escenari, el parlament de l’estat, hi hem de ser presents i amb força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada