dijous, 26 de gener de 2012

El franquisme vol reescriure la seva història


El judici del jutge Garzón amb l’acusació de prevaricació per voler investigar els crims del franquisme ha començat en una data que el converteix en paradoxa, el 35é aniversari de l’anomenat assassinat d’Atocha, uns advocats que treballaven en un despatx d’aquest carrer de Madrid defensant treballadors acomiadats pels patrons o acusats pel franquisme d'associació il·lícita, és a dir per sindicalistes.

Aquest judici té clar el rerefons polític, l’objectiu és impedir que es trenqui la impunitat d’equiparar tot tipus de víctimes, tant de la guerra com de la dictadura, tractant per igual víctimes i botxins.

Aquesta impunitat creada per l’estat pel govern Suárez i consolidada per Felipe González, no es va trencar amb la Llei de memòria històrica, mancada i retallada, de fet la consolida.

Amb aquest judici es vol enviar un missatge de que no es pot tocar la dignitat dels que participaren en la dictadura franquista, abonant el relat inventat però que de tant repetit passa per bo de que tenim democràcia gràcies a homes que des del franquisme van veure el camí de la reforma. Els funerals de Fraga han estat un fet paradigmàtic.

Qui recorda que només a Catalunya, entre el 1939 i el 1975 es van fer 110.000 consells de guerra? Qui recorda la duresa de la repressió duríssima dels cincs darrers anys del franquisme que afectà sobretot a obrers i en menor mesura a estudiants universitaris. Els que ho vàrem viure ho recordem, però s’abona des del poder polític i mediàtic una falsa imatge d’una transició idíl·lica on els franquistes tingueren si no tot el mèrit, sí el més determinant.

Més enllà del personatge Garzón, si acaba inhabilitat el que es pretén és impedir el camí que Nuremberg va endegar i els judicis a les dictadures xilena i argentina han consolidat en el dret internacional.


Font: rtve.es.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada