 |
| Foto: El Punt Avui |
A una setmana del Ple per aprovar el pressupost de
l’Ajuntament 2012 he tingut la primera reunió amb la Tinent d’Alcalde
d’Hisenda. Decebedor. Tres folis de xifres a molt de traç gruixut i cap
desglossament que permeti analitzar les partides. Tampoc es proporciona la plantilla i les
inversions incompletes i “a voce”.
No observo un canvi en les línies bàsiques del pressupost,
uns pessics de reducció en alguns apartats, un petit creixement en d’altres,
res que ens faci pensar en el canvi tantes vegades anunciat. Al gestionar
aquests darrers mesos el pressupost 2011 sembla que li hagin agafat confiança. És cert que un pressupost municipal té molts compromisos i obligacions difícils
de canviar, però permetin-me una hipòtesi, sembla que el dia a dia no els hi
dóna temps per a pensar més lluny.
Cada dia que passa veig el govern més presoner de les seves
carències, més enllà de les persones, que em mereixen tot el respecte, manca organització i possiblement efectius. Deu
persones, no totes elles amb alta dedicació, difícilment poden portar una
ciutat com Girona en els temps difícils que estem vivint.
La figura del Gerent, quan més avança el temps de la seva
creació, sembla més una instància que burocratitza i fa més lenta la presa de decisions. Molt lluny de les
expectatives creades en el seu moment.
Dimecres torno a parlar amb el govern del pressupost, espero
que amb més documentació pugui tenir més elements. Mai he entès l’oposició com
dir no sistemàticament, però no veig aquest govern amb temps i ganes per a
negociar, i per fer-ho bé cal molt de les dues coses.
La confortable majoria que li dóna el PP a canvi de rentar
la seva imatge, embrutada aquests darrers anys per la seva catalanofobia que
tant bons rendiments electorals els hi ha donat a Espanya, en fan prou.
Temps difícils, governs conformistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada