Decepció, una paraula que resumeix l’estat d’ànim amb que la Núria i jo a l'acabar el Ple sentíem. Recordo una frase que deia que no hi ha res més dur que lluitar per allò que és evident, quan hi ha qui s’entesta a negar-ho. Hi ha molts desnonaments, masses a la ciutat de Girona, cal lluitar-hi però, lamentablement hi ha gent que nega l’evidència.
Una moció ben treballada per aconseguir que l’Ajuntament impulsés una Oficina de mediació hipotecària va ser bandejada pel “pacte de ferro” de CiU i PP. Fins poques hores abans aquests dos partits semblaren disposats a recolzar-la, intenció que en el darrer moment modificaren radicalment amb l’excusa de que “el govern ja ho està fent i no és necessària” ???
Realment, a part del PP, algú es pot creure que a Girona no hi ha problema de desnonaments ni deutes hipotecaris perquè el regidor de serveis socials parla amb els bancs i ho soluciona? Doncs sí, una bajanada com aquesta va dir l’Alcalde per tancar el debat poc abans dels 13 vots a 12. Una mena de resultat que s’està convertint en un clàssic d’aquest mandat.
Eren conscients els ciutadans de Girona el maig passat que votant a CiU donaven la clau de govern al PP? Una lliçó pels abstencionistes i aquells que diuen que votar no té importància. I tant que la té! pocs vots han decantat el govern de la ciutat cap a posicions conservadores i espanyolistes.
L’ambigüitat en la que ens ha estat acostumant l’Alcalde, ara voto amb el PP, demà poso una gran senyera a la plaça Catalunya, esdevé la cançó de l'enfadós d’aquets mandat 2011-1015.
Però votacions com les d’ahir demostren que el rei està despullat, el PP té la clau. No solament a Catalunya i a Espanya, també a Girona.
Continuarem situant aquest tema en propers plens, perquè hi ha molta gent que pateix i continuarà patint i, si no hi ha pitjor ceguera que no voler veure, com els fets són mes tossuts que les aparences, i nosaltres en som també de tossuts, ho acabarem aconseguint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada