dilluns, 30 de gener de 2012

Catalunya social i nacionalment debilitada




En moments difícils és quan es veu tota la potencialitat de les persones i  aquest fet es potencia més en funció de la responsabilitat que ocupes.

En els darrers anys hem tingut a Espanya, Catalunya i Girona una oposició molt crítica que quan es presentà a les eleccions abanderava el canvi. Eren conscients de les dificultats de la crisi i tot i això es presentaren arreu com una solució de baix cost: no apujarien impostos i frenarien el daltabaix que segons ell tenia gairebé un únic culpable, els que governaven fins aleshores.

És cert que les diferències són importants entre un i altre govern avui, també les seves competències reals, de menys a més : l’Ajuntament, la Generalitat i el govern de Madrid.

De Girona en parlarem després del Ple d’avui on s’aprovaran els pressupostos.
Em referiré a la Generalitat i de retruc al govern de l’Estat. Les seves competències  i pressupost són vasos comunicants, si un té més, l’altre menys.  Aquests anys de democràcia tutelada han representat un esforç per situar el Govern de Catalunya com un veritable subjecte de dret i esforçant-se per aconseguir autonomia defugir esdevenir una simple descentralització administrativa.

Avui per avui cada cop la Generalitat s'assembla més a una Mancomunitat, retallada en les seves competències pel Tribunal Constitucional, a instàncies del PP, i minvada en recursos per un finançament injust i que actua amb morositat. Per què hem passat del Concert Econòmic al Pacte Fiscal i d’aquest darrer a la negociació bilateral Mas- Rajoy?

Llenço una hipòtesi que la història del catalanisme conservador del segle XX fa versemblant: s’imposen els interessos de classe, de l’entramat econòmic català-espanyol als interessos transversals del catalanisme més popular. Es prima sortir de la crisi reforçant aquest col·lectiu, no per malevolència, estic segur, sinó per convenciment doncs creuen que aquest sector es el vertebrador del seu projecte. Lamentablement aquesta via ens fa perdre cohesió social i força com a nació.
Diuen que la història sinó s’aprén es torna a repetir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada