En moments difícils és quan es veu tota la
potencialitat de les persones i aquest
fet es potencia més en funció de la responsabilitat que ocupes.
En els darrers anys hem tingut a Espanya,
Catalunya i Girona una oposició molt crítica que quan es presentà a les
eleccions abanderava el canvi. Eren
conscients de les dificultats de la crisi i tot i això es presentaren arreu com
una solució de baix cost: no apujarien impostos i frenarien el daltabaix que
segons ell tenia gairebé un únic culpable, els que governaven fins aleshores.
És cert que les diferències són importants
entre un i altre govern avui, també les seves competències reals, de menys a
més : l’Ajuntament, la Generalitat i el govern de Madrid.
De Girona en parlarem després del Ple d’avui
on s’aprovaran els pressupostos.
Em referiré a la Generalitat i de retruc al
govern de l’Estat. Les seves competències
i pressupost són vasos comunicants, si un té més, l’altre menys. Aquests anys de democràcia tutelada han
representat un esforç per situar el Govern de Catalunya com un veritable
subjecte de dret i esforçant-se per aconseguir autonomia defugir esdevenir una
simple descentralització administrativa.
Avui per avui cada cop la Generalitat s'assembla més a una Mancomunitat, retallada en les seves competències pel Tribunal
Constitucional, a instàncies del PP, i minvada en recursos per un finançament
injust i que actua amb morositat. Per què hem passat del Concert Econòmic al
Pacte Fiscal i d’aquest darrer a la
negociació bilateral Mas- Rajoy?
Llenço una hipòtesi que la història del
catalanisme conservador del segle XX fa versemblant: s’imposen els interessos
de classe, de l’entramat econòmic
català-espanyol als interessos transversals del catalanisme més popular. Es prima sortir de la crisi reforçant aquest
col·lectiu, no per malevolència, estic segur, sinó per convenciment doncs creuen
que aquest sector es el vertebrador del seu projecte. Lamentablement aquesta via
ens fa perdre cohesió social i força com a nació.
Diuen que la història sinó
s’aprén es torna a repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada