dissabte, 28 de gener del 2012

No, jo dic no, diguem no, nosaltres no som d’eixe mon!




Un cop més hem sortit al carrer! Érem molts, però encara hem de ser més. Tots els que som afectats per unes mesures econòmiques i polítiques que ens volen fer retrocedir molts anys.

Tots els que rondinen, els que es consideren agreujats però encara es tanquen al seu món individual, els que els fa por que els vegin, els que dissimulen davant dels veïns per que no s’assabentin que s’han quedat sense feina...tots aquests i més s’han d’afegir als que hem sortit i sortirem al carrer tantes voltes com faci falta.

Catalunya, la seva sobirania, també es defensa lluitant contra les retallades. Lluitant contra la hipocresia dels que diuen que lluiten contra “Madrid”, contra "l’espoli fiscal” i baixen el cap, es fan fotos amb Rajoy i retallen més que ningú per ser els primers de la classe.

Hem de defensar la funció pública que a Catalunya ens ha donat uns bons serveis i és la base de la nostra força diferencial per aconseguir la sobirania. És en aquets punt que més noto les contradiccions del catalanisme conservador amb la seva ànima que posa el benefici particular per sobre del bé públic. Catalunya no és la suma dels interessos particulars dels seus ciutadans. Catalunya és una construcció d’un ideal col·lectiu, d’una nació amb uns serveis de qualitat que permeti als individus ser lliures.

Teixirem complicitats, en la mobilització construirem nous lideratges, sumarem fins a construir una alternativa.

Una altra Catalunya és possible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada