El president de la Generalitat i quatre ministres espanyols

Escoltava el darrer discurs televisiu del president Mas i, més enllà de les metàfores marineres que es repeteixen un xic excessives,  el fil conductor era l’austeritat, fins i tot no semblava que aquests fos un mitjà sinó que esdevenia objectiu en si mateix. Imitant a Guardiola, però com un entrenador sense èxits. Posposa en el seu discurs els èxits, ja no per l’any vinent, si no per al 2013. Pocs entrenadors de futbol, ni tant sols Guardiola, seguirien en el càrrec amb promeses d’aquets tipus, malgrat s’aixequés d’hora, molt d’hora.

El segon element que he observat del discurs presidencial,  ha estat els sacrificis que, per responsabilitat, ens havia d’obligar a fer. Perquè havíem (tots?) estirat més el braç que la màniga. La culpabilització de la ciutadania és la gran cortina de fum que amaga les responsabilitats dels que han causat el saqueig privat i públic generant l’enorme bombolla que ara tots els altres tenim que pagar. Deia Walter Benjamin que culpabilitzar  la ciutadania era el fonament per la servitud voluntària. Algunes enquestes donen la raó al savi mort a Portbou.

Discurs que ha vingut precedit per les mesures de xoc del govern Rajoy. Les mesures adoptades i presentades per un quartet de ministres no tenen desperdici, més ingressos escanyant les classes mitjanes assalariades, sense modificar el sistema impositiu que permet a les grans fortunes i a les rendes de capital no productiu escapar-se de contribuir.  I encara alguns comentaristes han tingut la barra d’anomenar-les socialdemòcrates!  I com no,  l'enèsima demanda de la inefable CEOE  d’un ou dur, com en l’acudit dels germans Marx, una nova reforma laboral, però això sí, ni una paraula de la reforma fiscal pendent.

La imatge del nou govern espanyol:  quatre ministres donant explicacions com si d’un govern de coalició es tractés. Una coalició curiosa que, un comentarista d’un diari de Barcelona, etiquetava de representant de la FAES (Aznar)  Montoro, dels “Mercats” ( i del duet Merkozi) Guindos i dels “marianistes”,  Santamaria i Báñez. 

I en això estem.  Segueixen ambdós governs sense presentar un futur als ciutadans més enllà de l’austeritat,  ens espera un 2012 d’angoixa, retalls i incertesa.