La gesticulació sobre la inseguretat, no farà una Girona més segura.

Foto: Marc Bataller. El Punt Avui

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va presentar poc abans d’acabar l’any l’anomenat“pla de xoc en civisme, seguretat i neteja per al 2012”. Puigdemont va informar que, del gener a l'octubre, la ciutat va penalitzar 777 casos d'incompliment de les ordenances de convivència, és a dir, un 49% més que tot el 2010 . Va cobrar multes de 150 a 300 euros que s'enduriran l'any que ve. “Són sancions que es consideren baixes i que incrementarem”, va afirmar Puigdemont, acompanyat dels regidors Joan Alcalà i Jordi Fàbrega.

“Tolerància zero”. Res a dir com oposició. Les ordenances estan per  complir-les però si qui les aplica no té un mínim de mà esquerra, aporta més pedagogia que intervencionisme,  pot provocar el contrari del que pretén i que acabem percebent més inseguretat.

Per altra banda és  difícil que un major control aporti nous suports perquè la neteja,  l'ordre i el civisme són molt conjunturals dels temps que corren,  responen a uns canvis en els patrons culturals fruït de l'arribada de  molts ciutadans nous i, sobretot, és molt subjectiu de qui ho viu, la  sensació de "desordre" pot tornar-se cada cop més exigent i oblidar  que abans era pitjor. Les dues primeres causes són bastant difícils de  superar a base de policia i la tercera deixa en no res la feina  d'aquesta.

En quan a la neteja el que cal és aplicar les condicions del nou contracte, més feina i menys retòrica.

Es parla també d’un pla de detecció de zones on creix l'incivisme (especialment a les  nits a la plaça Vicens Vives (als jutjats), l'Avinguda Ramon Folch, el  carrer Figuerola o a Bonastruc de Porta (sota les vies), els llocs on es concentra l'oci nocturn). Els que hem governat sabem que l'oci  nocturn és un equilibri entre dos interessos contraposats. Ara per ara CiU des de la seva inexperiència i pressionat per la major influència  d'un dels dos interessos veu molt simple la solució però això l'aboca a un enfrontament amb els joves i amb un sector empresarial dinàmic i necessari per a la ciutat.

Se’ns amenaça també amb una nova ordenança municipal que prohibirà “beure alcohol al carrer". Girona es vanagloriava fins a data d'avui de ser l’única capital catalana que no tenia cap conflicte amb l'alcohol al carrer. Per al nostre soci majoritari al govern anterior, això era sinònim de que vivíem en una ciutat modèlica on tothom era tan educat i civilitzat que no  feia falta (Girona rai), per a d’altres sectors, aquest era un banderí de resistència davant l'onada retalladora de llibertat que havia recorregut el país.

Per a nosaltres el discurs és fàcil i entenedor: quina diferència hi ha entre beure una cervesa a la terrassa d’un bar i en un banc de la pl. Independència? En temps de crisi els joves cada cop més busquen alternatives a pagar uns diners que no tenen i sembla que la  dreta de debò ha oblidat la que es va liar quan van intentar prohibir un botellón convocat per internet a la Copa.

La seguretat i l’incivisme ens preocupa com als primers però no hi ha solucions fàcils a temes complexos.