No han tardat gaire els que volen posar aigua al vi del dret a decidir, després de l‘estat de xoc en què van quedar en la nit electoral, de vendre fum tot dient que el Parlament és ingovernable tan fragmentat i que si alguns partits no donen un suport incondicional a la “governabilitat”, que és com anomenen a les retallades, esdevindrà l’apocalipsi. Fins i tot amenacen amb què no es pot seguir el camí del dret a decidir si no s’accepta acríticament el model de política econòmica seguida fins ara.
La hipocresia dels que volen majoria absoluta o res, ara es modifica per l’adhesió incondicional o res. Un té la sospita que sòn els mateixos que amb una possible majoria absoluta haurien pressionat també perquè res es fes en el camí del dret a decidir.
Governar amb minoria és fer política, amb majoria absoluta tothom pot “manar”, però governar és una altre cosa, ara bé pels poders fàctics la millor manera d'influir des de l’ombra és tenir un interlocutor amb majoria absoluta. Espanya i Catalunya han estat un exemple d’aquesta manera de governar i vist el com estem no es pot dir que hagi estat o continuï sent un bon sistema de govern.
Ara bé, governar en minoria dona la talla del bon polític i la pregunta és si els tenim al govern i a l’oposició? Aquests mesos ho veurem. Espero que ERC i ICV-EUiA , i en un futur les CUP, siguin capaços de saber articular oposició, fer propostes per modificar polítiques de govern i assegurar que la voluntat majoritària dels catalans i catalanes, el dret a decidir, es pugui acomplir en un termini breu. Si es fa bé recaurà en CiU tota la responsabilitat de complir el que ha dit que faria i no tindrà més excuses que posar.
Mai he cregut que quan pitjor, millor. Tampoc crec en els fantasmes i menys en aquest de la fragmentació. Però no s’ha de mostrar ni debilitat ni intolerància amb l’adversari. Com que crec en la democràcia, espero que siguem capaços de acomplir les expectatives d’una àmplia majoria de la població catalana.
Ufff, sort que tens una visió optimista. Sigui com sigui cal maduració per les dues bandes: uns acceptar nous impostos i altres acceptar quadrar els números amb el que de real tenim però equitativament. Sense banc central ni accés als mercats el pressupost de la Generalitat no és més que un pressupost municipal gran.
ResponElimina