dissabte, 26 de gener de 2013

Atur a Girona: SOS

Font: rtve.es

Girona té el percentatge més alt de població activa i de treball femení de l’estat. Aquest ha estat el secret del seu creixement econòmic i l’atracció que ha generat en les darreres dècades perquè vinguessin a treballar, cercant oportunitats, gent d’arreu.

Per tot això, avui és encara més dramàtica la situació d’atur, de destrucció de llocs de treballs que des del 2007 ha arribat a proporcions de plaga bíblica. Desprès d'una caiguda en el tercer trimestre de 2012, el nombre de persones sense feina a les comarques de Girona ha pujat a 15.800 persones al tancament de l'any. Així, la taxa d'atur s'enfila fins el 24,22%, gairebé dos punts i mig per sobre de la registrada en el tercer trimestre.

Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada aquest dijous per l'INE, el nombre de desocupats a la demarcació se situa en les 91.500 persones, 2.100 més que un any enrere. En quant a l'ocupació, en el quart trimestre ha estat de 286.300 persones, gairebé 30.000 menys que en el trimestre anterior. Al conjunt de Catalunya, el 2012 s'ha tancat amb una taxa d'atur rècord del 23,94% i més de 885.000 persones aturades.

Les polítiques errònies que els governs de l’estat i la Generalitat s’han entestat a promoure han tingut i estant tenint resultats catastròfics. Per a tots? Doncs no, i aquest és el secret de perquè s’entesten en continuar practicant aquestes polítiques destructives de treball.

La precarització resultat de les darreres reformes laborals ha expulsat a molts treballadors i treballadores de més de quaranta anys que s’haurien mantingut molts d’ells a les seves empreses en altres circumstàncies. La desarticulació dels drets laborals genera benefici per a uns pocs i misèria per a molts.

El desmantellament de les caixes de proximitat han afavorit la concentració bancària amb diners públics i ha reduït els crèdits a empreses i autònoms sense padrins. Això genera grans beneficis a uns pocs i misèria a la majoria.

L’economia no és neutral i o es rectifica o anirem a la lluita de classes pura i dura, no es pot resistir més, no podem mantenir una taxa d'atur del 55,13% de menors de 25 anys. La mentida institucionalitzada, la corrupció enquistada en el sistema i la indiferència dels més poderosos ens obliga a fer-los front, amb unitat i fermesa. No hi haurà alliberament nacional sense canvi econòmic i social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada