Tornant, ahir al migdia, de la concentració davant de l’entrada de l’estació del TAV, vaig llegir un emotiu article d’en Martí Carreras. Diu que no en vol sentir a parlar més del tren i que ara es dedicarà a treballar pels altres temes del barri, el seu, Sant Narcís, per a teixir el que les obres del tren i els seus responsables han desteixit. El resum és meu i vol sintetitzar el que de forma molt més rica explica ell en el seu article. Ho resumeixo perquè comparteixo el seu estat d’ànim, però matisaria el que aquest sentiment, també compartit, de pena-frustració, crec, li fa dir.
Ho matisaria en el sentit que el que no s’ha fet amb el tren, continua sent el més important i que, atenció si la lectura que resta vigent és la cofoia d’ahir en el búnquer, tornarem a repetir, si les coses de l’economia tornen a anar un xic millor, els mateixos errors. Per tant el futur del tren, les batalles que caldrà donar, seran necessàries perquè els barris no tornin a patir, corregits i augmentats, els mateixos errors. No podem deixar que el relat el facin els que ens han desfet el Parc central. Potser ens han derrotat, ens han vençut, perquè tenien la força, però no ens han convençut.
Necessitem un tren que transporti persones i mercaderies, a un preu raonable i sostenible energèticament, que tingui un manteniment a un preu sensat. Que no cal que passi pel centre de la ciutat, però que hi estigui ben connectat, ni que vagi soterrat. En el que s'hi dediquin els recursos necessaris. Que es pensi en les necessitats de les persones i en l’economia del país.
Ací, en aquest relat, la veu d’en Marti i de tots aquells que s’han mobilitzat contra aquest despropòsit, tots els que han denunciat les tebieses i renúncies, han de continuar construint el relat, amb les seves mobilitzacions i prenen la veu en tots els àmbits que en els propers anys es farà necessari ser-hi presents. La lluita continua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada