dijous, 10 de gener de 2013

Robar als parats. El PER d’en Duran Lleida

Després d'anys de negar taxativament uns fets que es van començar a conèixer el 1997, Unió ha acabat pagant pel cas Treball i reconeixent que es va finançar il·legalment a través de les subvencions que repartia el Departament que controlava el mateix partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida. UDC ha aportat 300.000 euros dels 388.000 totals que s'han de tornar a la Generalitat i que es van esfumar de l'erari públic.

El fiscal va rebaixar les penes i les indemnitzacions, però va mantenir el relat dels fets del seu escrit de conclusions provisionals. Bàsicament considera que un 10% de les subvencions que rebia l'empresari Fidel Pallerols per a cursos de formació ocupacional en realitat es desviaven a UDC. Els diners que finalment consten com a malversats són 388.483 euros. Falten encara per entregar els 88.483 restants i els interessos de demora que a hores d'ara encara no estan calculats.

Amb aquest ja són tres els processos judicials que han afectat a Unió Democràtica, però el cas Treball -que també és el més voluminós- és el que esclata més directament a la cúpula d’Unió. A més del pagament dels diners i el reconeixement de la responsabilitat, tres dels quatre condemnats eren militants i un d'ells va arribar a ser el número dos del partit.

Conec militants d’Unió honrats, ells haurien de ser els primers en reclamar una neteja a fons. Però, de moment en Duran Lleida no diu ni mu, me l’imagino tancat a la suite del Palace a Madrid, repassant fotos antigues de quan era el polític més ben valorat a la capital, el rei del mambo a Madrid, el que proporcionava el peix al cove amb els pactes amb el PSOE i el PP. L’home que ha dirigit amb mà de ferro tots aquests anys UDC, que ha esdevingut la seva franquícia, no és versemblant que se li escapés ni un sol calé del que els seus defraudaven als aturats, que no rebien els cursos que la Unió Europea sufragava.

No dimitirà, refugiat al Palace, esperarà que escampi, un cop més. Però Catalunya no pot ser l’oasi dels negocis del Millet, Duran i Pujol-Ferrusola, volem un estat propi, volem un estat social, volem un estat sense corruptes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada