dijous, 24 de gener de 2013

Records i experiències en un aniversari accidentat


Alguns dels millors records de la meva vida succeeixen en aniversaris, la meva memòria em retorna imatges de quan era petit que han restat oblidades molt de temps. Però les més vives tenen a veure amb la meva parella i els meus fills. La nostàlgia sovint és menystinguda, sembla que en aquesta societat presentista no es pugui mirar enrere. Però això de fer anys si té un avantatge, dels pocs, és precisament els records.

Nego que els records et tornin passiu, que immobilitzin l’acció i hipotequin el futur, a mi, i no crec ser pas l’únic, m’esperonen a fer i a donar, sabent que si dones et donen, trobant en el passat la demostració empírica dels records.

Bé, records i experiències, parents però sovint llunyans. No tinc tan clar la importància de l’experiència, o millor dit, que ens ajudi especialment a avançar. El perill és caure en la rutina, en un “dejà vu” que ens desmotiva, solament té sentit si entens que l’experiència és un esglaó d’una escala que no té fi, perqué la parca sempre et ve a cercar abans que l’hagis completat, per molt que visquis.

Experiències, les has de païr i sovint no és fàcil. Tant difícil com ser coherent a la vida, sabent que no té premi, o al menys no gaire tangible materialment. Cínicament un amic em va dir, després de les darreres eleccions municipals, “si et votessin tots els que parlen bé de tu, series alcalde”. Els resultats com ja sabeu no foren per tirar coets, tot i que estic en deute amb els que em van votar i intento representar-los amb la Nuri dignament fins a la fi del mandat.

Aquest meu aniversari i la vigília accidentada m’ajuden a païr les situacions dures de la vida, quan tanta gent se t’atansa a fer-te arribar el seu afecte. Algun bon record has deixat i alguna experiència positiva haurem aprés. Gràcies, sabeu que és un afecte compartit.

1 comentari:

  1. Diuen els navegants que, quan voreges la costa, de nits rodejat de la foscor del mar i del cel, els punts de referència lluminosos ajuden. Però sempre queda el risc de confondre el far d'una badia llunyana per una altra que està propera. En canvi, els fars de posició, aquells imponents fars que estan situats en una tal·laia, inamovibles, constants en el temps, fent la seva feina faci el temps que faci, aquests són els que de debò et fan saber on ets per molt que et puguis sentir perdut. Tu, amic Joan, ets un d'aquests fars.

    ResponElimina