dimarts, 22 de gener de 2013

No es pot enganyar a tothom sempre

Font: cadenaser.es
No es pot enganyar a tothom sempre, aquesta afirmació sembla que els corruptes l'han oblidat i com en un riu desbordat van aflorant de forma incontenible, “xanxullos i trapicheos” a Espanya i “favors i contribucions” a Catalunya.

El que eren sospites o rumors, apagats per l'enorme pes del bipartidisme estatal amb la col·laboració de CiU, no aconseguien aclarir-se per manca de proves, i quan n'hi havien, desapareixien o es dilataven els processos fins a prescriure.

Corruptors i corruptes han viscut bé en els temps de la bombolla, han contaminat a un ampli sector de la població amb contravalors d’egoisme i descrèdit d’allò que és públic. L’allunyament de la política de les majories ha permés patrimonialitzar la política als aparells dels grans partits, convertint-los en agències de col·locació i als seus dirigents locals o nacionals en mitjancers, confonen públic i privat, gestió i negoci, dret i prevenda, representació immunitat...

Quan els càrrecs s’han reduït, els diners a repartir han disminuït i la cobdícia d’alguns ha trencat el sac. Ara, més d’un xerra i proves amagades surten a la llum... Ja era hora, però el perill és que es posi en el mateix sac a tothom, que per amagar els merdosos s’escampi merda a tort i dret i sembli que tot està podrit i res es pugui arreglar... Que tot es tapi i torni a començar.

No hi ha un pam de net! No ho crec, ara bé s’ha de netejar el que està brut, cal empresonar els malfactors i que tornin el que més preuat tenen, el diner mal guanyat.

Perquè el sistema de la Constitució de 1978, el de la segona restauració, ha envellit malament i cal canviar-lo, cal un nou procés constituent a Catalunya i a Espanya. A casa nostra ja hem començat, espero que els nostres veïns i veïnes també facin el seu camí, en el diàleg podrem avançar, però res serà el mateix, la corrupció és la darrera gota que ha fet vessar el got de la nostra paciència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada