Poso la mà al foc...!

Font: laestrelladigital.es

“Poso la mà al foc... El conec i me’l crec... Fins que no hi ha sentència ferma...” Totes són frases que es repeteixen quan apareix algun nom rellevant d’alguns dels partits que han monopolitzat la vida política els darrers anys, frases (o farses) que sovint els alts responsables que les pronuncien s’han de tragar. Aleshores passen a ser ex-militants, sense cap responsabilitat al partit i per tant el partit i els seus dirigents no tenen cap responsabilitat.

Aquest jocs de despropòsits l’hem vist darrerament al PSC amb el seu alcalde Bustos, a UDC en el cas Treball, al PP amb el cas Bárcenas i ara a CDC amb Xavier Crespo i el cas Lloret.

La hipocresia de blasmar contra la corrupció dels altres i quan la tens a casa, buscar excuses, subterfugis, complicitats, deixar passar el temps i defugir responsabilitats és fa massa habitual. Aquesta manera de fer és suïcida, destrossa la credibilitat del que la practica, obre ombres de dubtes raonables sobre complicitats i mirar cap a un altre costat dels màxims responsables del partits implicats. I sobretot, contamina a tots els polítics honrats que fan la seva feina amb vocació de servei públic i austeritat amb els mitjans que la ciutadania posa al seu càrrec.

Quan acabo d’escriure això, llegeixo que la Guàrdia Civil ha detingut a primera hora del matí el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Lloret de Mar (Selva), Josep Valls. Encara no sé la resposta de l’actual alcalde que posava la mà al foc pel seu govern... I de l’inefable Crespo, el diputat de memòria menguant... però m’ho imagino.