dijous, 18 de desembre de 2014

1006, qui m'ho avia de dir, però he arribat fins ací!


Amb el post d’avui he arribat a les 1006 entrades en el bloc, em diuen que és una dada remarcable i he pensat que calia poder expressar el que penso de tot plegat. Bé, això darrer és el que em va motivar a escriure en un mitjà que arriba d’immediat a tothom que desitgi llegir-me. Ho havia fet periòdicament des de feia forces anys en el mitjans periodístics de la nostra ciutat, però cada cop em motivava menys quan allò que havia escrit havia de passar per una cua d’articles, sempre inescrutable per a mi l'ordre,  i amb l'espera quan es publicava, pot ser ja no l’hauria escrit igual o el tema havia perdut actualitat.


Ha estat un deure, no per volgut menys disciplinat i el grup municipal va tenir a bé proporcionar-me el linc a la versió digital d’un dels diaris locals des d’on molts han descobert el bloc. He volgut lligar-lo a la xarxa no solament com eina de difusió, també per interactuar, essent per a mi rellevants les opinions i els debats que s’han pogut desfermar. He aprés la paraula troll, quan n’he trobat, no pas gaires, els que es defineixen per no voler dialogar sinó emprenyar. També he aprés i molt de les crítiques, opinions i com no afalacs, que un té també la seva autoestima...

Al començar em vaig posar una fita de caducitat, el moment en que deixi de ser regidor, em resten poc més de cinc mesos i tot fa pensar que superaré les 200.000 visites. Per que si bé es cert que he escrit el que he volgut i com he volgut, ho he fet en tant electe i per tant responsable voluntari de compartir una part de la meva vida, la pública,  amb els que m’han votat o els interessa la meva opinió.

Recordo que l’actual alcalde de Girona, quan era a l’oposició, em recomanava fer un bloc i jo li deia que no tenia temps, em vaig equivocar. L'’hauria d’haver començat abans, tot i que ell avui amb més responsabilitats hi escriu molt menys. L’impuls li dec però a l’Albert Piqué que em va pràcticament empentar, tot demostrant-me que el meu recel era més mandra que un altre cosa.

Fins ací hem arribat, encara os atabalaré amb un quants articles més i després un cop clogui una etapa de servei públic i me'n vagi lliure d'equipatge, m'emportaré, com si fos un dietari, el miler llarg d'articles que com les molles de pa del compte de la meva infantesa em poden portar a resseguir els cinc darrers anys de la meva activitat política a la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada