diumenge, 7 de desembre de 2014

Girona continua patint la crisi i l’atur fa estralls.


La gent de Girona pateix la crisi i les polítiques injustes d’austeritat d’una manera intensa i persistent. Una realitat dura que te en l’atur la seva principal expressió. Ho sabem: és una crisi global i tant els factors que causen l’atur, com la capacitat per combatre´l van molt més enllà de Girona. Però a  la pregunta de si l’ajuntament fa prou, crec que sense demagògia partidista podem dir que no.


El principal problema social de Girona requereix polítiques potents i prioritat màxima: situar el combat contra l’atur i la precarietat en el nucli de les prioritats de govern. I el govern no ho ha fet, o no ho ha fet prou. Predomina en el govern la vella idea neoliberal de situar l’activitat empresarial com a font única i automàtica d’ocupació. La realitat, però,  es tossuda i torna a posar al descobert la fal·làcia ideològica; ni ara ni mai cap mà invisible no converteix directament el dinamisme del mercat en llocs de treball.

Tisorades i canvi de model. Un canvi alineat amb 3 opcions estratègiques de CiU injustes i fracassades: el suport a la reforma laboral del PP, la que incentiva a acomiadar en comptes de contractar i la precarietat em lloc de treball digne; l’aposta per un model econòmic de la bombolla turística que substitueix a la immobiliària, i el capital financer predomina sobre el productiu. El canvi de composició del consell econòmic i social és rellevant en aquesta línia, equiparant el nombre de representants de un sindicat amb el banc de Sabadell.

Sobren motius per enfortir la lluita contra l’atur. I sobren motius, atenent els models i la manca de resultats, per canviar les polítiques. Cal reconfigurar un terrenys de lluita i un Pla articulat com a eina indispensable per reconectar les polítiques públiques amb els problemes de la gent. Per ensamblar un nou projecte de ciutat amb les aspiracions de justícia social i dignitat humana.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada