La gent de
Girona pateix la crisi i les polítiques injustes d’austeritat d’una manera
intensa i persistent. Una realitat dura que te en l’atur la seva principal
expressió. Ho sabem: és una crisi global i tant els factors que causen l’atur,
com la capacitat per combatre´l van molt més enllà de Girona. Però a la pregunta de si l’ajuntament fa prou, crec
que sense demagògia partidista podem dir que no.
El
principal problema social de Girona requereix polítiques potents i prioritat
màxima: situar el combat contra l’atur i la precarietat en el nucli de les
prioritats de govern. I el govern no ho ha fet, o no ho ha fet prou. Predomina
en el govern la vella idea neoliberal de situar l’activitat empresarial com a
font única i automàtica d’ocupació. La realitat, però, es tossuda i torna a posar al descobert la fal·làcia
ideològica; ni ara ni mai cap mà invisible no converteix directament el
dinamisme del mercat en llocs de treball.
Tisorades i
canvi de model. Un canvi alineat amb 3 opcions estratègiques de CiU injustes i fracassades:
el suport a la reforma laboral del PP, la que incentiva a acomiadar en comptes
de contractar i la precarietat em lloc de treball digne; l’aposta per un model
econòmic de la bombolla turística que substitueix a la immobiliària, i el
capital financer predomina sobre el productiu. El canvi de composició del
consell econòmic i social és rellevant en aquesta línia, equiparant el nombre de representants de
un sindicat amb el banc de Sabadell.
Sobren
motius per enfortir la lluita contra l’atur. I sobren motius, atenent els
models i la manca de resultats, per canviar les polítiques. Cal reconfigurar un
terrenys de lluita i un Pla articulat com a eina indispensable per reconectar
les polítiques públiques amb els problemes de la gent. Per ensamblar un nou
projecte de ciutat amb les aspiracions de justícia social i dignitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada