divendres, 12 de desembre de 2014

O Cèsar o res!


Aquests darrers dies s’està generant una certa confusió entre la gent que s’ha mobilitzat pel procés sobiranista induïda per la indefinició de quines passes s’han de seguir per avançar en un procés que ja ha demostrat capacitat de mobilització, però que te en el lideratge el seu punt més dèbil.
La resposta de Jonqueres a Mas que es pot resumir en si als objectius però difereixo del procediment, ha engegat totes les alarmes a CIU, rebatejat com a partit del president, i fins i tot els exabruptes del que confonen el procés amb lideratge d’Artur Mas. No se que hi ha de teatre que faci de cortina de fum per amagar les negociacions enter un i altre, però molt em temo que no entenguin que el procés no ha estat mèrit seu sinó de la gent i que es poden, ens podem, emprenyar amb l’un i l’altre.

Manllevant un títol d’una obra de Pio Baroja, “O Cèsar o res”, home que va viure la crisi d’un altre restauració, i de Manel Vazquez Montalban, sembla que s’imposen els lideratges per sobre dels projectes i això posa sempre en perill les propostes que van més enllà d’un partit i el seu líder. Alguns dirigent del partit del govern escampen tinta de calamar amb tant poca fortuna que ensenyen les vergonyes. Quan Homs diu que la polèmica dretes esquerres és espanyolisme o Vila diu que el procés ha permès el silenci de la societat catalana als 6000 milions de retallades socials, o son uns provocadors o se’ls hi veu tant el llautó que donen arguments als que els han vist a ells i al seu partit com un grup d’hipòcrites manipulant als ciutadans amb el sobiranisme.

Continuo pensant que uns i altres s’equivoquen i que la força de la gent, la que ha impulsat el moviment des del 2010 es manté aspectant, deixar fer a qui ha d'assumir responsabilitats, però ho fa a crèdit i no pas amb un xec en blanc. Espero que ho tinguin en compte tant els que es reuneixen d'amagat com els que esperen reunir-se. El que es viu a Catalunya no és un calentament momentani es viu un canvi de cicle i no esperarà a aquells que encara viuen en el procediments de fa trenta anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada