divendres, 5 de desembre de 2014

L’estació del parc central: ensopegar en la mateixa pedra. Alguna autocrítica?


A propòsit d’un article avui de l’ex alcalde Nadal em ve al cap una reflexió sobre el poder i la memòria. Es a dir, la capacitat de qui l´ha tingut, el poder, de reescriure el passat i sempre desmentir els desencerts amagant possibles responsabilitats. Els meus 8 anys en el govern de la ciutat representant una força subalterna i influent alhora, em porta a una reflexió autocrítica del que vaig fer, vaig deixar de fer i vaig permetre que es fes. No la trobo però en persones que com l’ex-alcalde fou, a més, hegemònic a Girona estant i amb aliats de la seva corda molt sovint a Catalunya i a Espanya. Decisions, algunes d’elles controvertides com a mínim, passen sense comentari autocrític o no son citades.


L’estació soterrada en el Parc Central, ell diu “urbana”, continua essent un gran encert, segons ell, enfosquit per una mal execució de les obres, punt i final. No hi ha ni un bri responsabilitats de quan fou alcalde, ni de quan va tutelar el partit majoritari en els governs posteriors, ni el seu pas, llarg, com a conseller de Foment...res, ni un mínim de coresponsabilitat autocrítica.

Cap comissió de seguiment on la Generalitat tingués un paper rellevant, cap auditoria ni cap dictamen de les obres. Recordo les meves reiterades demandes de signar convenis concrets amb ADFIF, resposta ja en farem un global...que mai es va signar.

Assumeixo la responsabilitat de no haver-me plantat, quan ho vàrem estudiar en el grup i amb les partits que li donaven suport, en la decisió va pesar més la feina que fèiem en les nostres àrees, ben valorada, o el fet que anar-nos’ en no deixava el govern en minoria i ens quedàvem sense possibilitats de pressió. A més, sectors del PSC, Pluma i cia, ens volien fora per a tenir les mans més lliures...decidirem restar. Ja ho he dit més d’un cop darrerament, ens vàrem equivocar.

Bé, la vida continua, i el que ha succeït per dues vegades, la inundació de l’estació, demostra un cop més que els humans ensopeguem més d’un cop amb la mateixa pedra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada