Girona, de l’est estant, que caiguin les muralles!

Vinc d’una reunió amb els barris a l’est de la ciutat, els quatre barris diversos i desconeguts per a la majoria de les gironines i els gironins. Ens han explicat la feina que si fa des de l’ajuntament i l’acció desenvolupada aquests darrers mesos, amb l'objectiu de fer un Pla estratègic. No ho puc menystenir però encara no és suficient. És una de les darreres reunions que faig enguany i em queda el neguit de que encara no sabem encertar el mètode, tècnicament bo, participativament millorable. Un Pla que necessita no solament de la participació dels veïns i veines dels barris, també del conjunt de la ciutat i del conjunt del Ple municipal, del seu suport.

No vull desmerèixer la gent que sense ser dels barris i dedica temps, per feina o responsabilitat, els que desde els serveis municipals o les entitats socials i van de dilluns a divendres, els que hi posen el cor o els que senzillament compleixen amb la feina, son imprescindibles però no suficients. Solament qui hi viu cada dia pot tenir les eines per a protagonitzar el canvi i la seva veu es molt clara: ser com qualsevol altre barri de la ciutat de Girona.

El 2015 sembla que serà un any de canvis, a Espanya, a Catalunya i a Girona. Des de Girona estant el més revolucionari, al meu parer, seria fer dels barris el veritable objectiu del govern de la ciutat, fer de les persones que hi haviten els protagonistes efectius de les transformacions necessàries i imprescindibles.

Dels anys que porto a l’ajuntament em quedarà sobre tot l’amistat de molta gent, tant diversa com és la ciutat, que m’han ensenyat a entendre una Girona més extensa i intensa que la formada pels carrers que tancaven les antigues muralles. Muralles que físicament han caigut, però que mentalment encara tenallen els governs que fins ara han fet i desfet a casa nostra. Bé, els temps estan canviant i nous rostres i noves mans truquen a la porta, espero que facin caure les muralles!