Unitat? Per a fer què?

He escrit des d’aquest bloc més d’una vegada sobre la unitat, no pas en abstracte sinó en circumstàncies concretes i determinades. Alguns amics creuen que alguns abusem d’aquest mot i fins i tot es senten pressionats pensant que es vol fagocitar les organitzacions en les que militen, si algú creu en aquesta mena d’unitat jo no.

Crec que la pluralitat és la forma que millor representa una ciutadania plural, crec en la unitat en circumstàncies determinades, fins i tot excepcionals o per a assegurar l’alternança quan s’han cronificat determinades organitzacions en el poder, sigui quina sigui la forma concreta, cercant objectius clars.

Avui a Catalunya tenim una d’aquestes situacions excepcionals en les que dividits, els que volem el canvi, difícilment ens en podem sortir. Ara bé, no qualsevol crida a la unitat és de rebut, cal que es donin, al meu parer, determinats requisits; confiança entre les parts, protagonisme compartit, programa consensuat, garanties en definitiva per a no ser manipulat per un o altre. No hem començat gaire bé amb dues conferències més de lideratge que de projecte, o millor dit amb projecte liderat. Estem a temps de canviar les premisses? Ho hem aconseguit en altres moment del procés, però el temps passa...

A Girona estant també he proposat la unitat pel canvi a l’ajuntament, la unitat de l’esquerra transformadora, política i social, no sembla pas que ara per ara es pugui aconseguir, també el temps passa i sembla preocupar més el qui que el com. Evidentment si parlo d’unitat l’entenc com un procés obert, amb noves regles de funcionament amb objectius clars de renovació de com es governa i per a qui. De canvis en les persones i en els procediments, conscient de les limitacions d’un ajuntament, però també de la seva rellevància.

En un  i altre cas parlem d’unitat en un període limitat en el temps fins aconseguir objectius imprescindibles per la renovació democràtica, nacional i local. El temps passa inexorable però estem a temps d’agafar-lo amb les nostres mans.