dimecres, 3 de desembre de 2014

Joves i grans, el canvi és necessari.


La precarietat s’estén a tots el àmbits del treball assalariat i afecta molt directament als nostres joves. Un dels plaers que tinc me’l donen els ex alumnes quan em paren pel carrer o me’ls trobo en àmbits molt diversos. Però porto massa temps escoltant companys i companyes de generació que manifesten por pel futur, i no me’n estic de respondre que el nostre futur depèn dels joves, de que tinguin oportunitats, feina, responsabilitats.



El seu contacte em fa de vacuna permanent al conservadorisme dels que veiem la jubilació cada dia més a prop, no és un tòpic, ho veig amb companyes i companys que ara es preocupa de qui els assegurarà la pensió i viuen amb temor els canvis. Persones que no han estat, ni ho son en la seva vida privada, conservadores, però que els hi arriba la por que genera la incertesa.

Al meu parer la seguretat no està en l’immobilisme és troba en el canvi,  quan la certesa de la injustícia es fa més present cada dia. La garantia de les pensions està en un futur no precaritzat, de treballs dignes que cotitzin i permetin als jubilats viure també dignament.

Cal aprofitar ara la crisi del sistema per a canviar-lo, els de la meva generació és ara o mai, els més joves tindran altres oportunitats però probablement més difícils encara. No pot haver-hi seguretat sense justícia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada