El TAV i el convencional per Girona, o estratègia de partits o estratègia de ciutat

El darrer fòrum del TAV es va produir un creuament de paraules entre l’Alcalde, la portaveu del PP i el president de l’A.V. de Sant Narcís a propòsit de l’afirmació d’aquest de que es podria donar la paradoxa que els primers trens no paressin a Girona. La resposta va ser la mateixa que em van donar quan ho vaig treure en una junta de portaveus: impossible, és un rumor sense fonament!

Curiosament la ministra de Foment, Ana Pastor, admet que és una possibilitat que no es descarta que els TAV puguin començar a circular de Barcelona cap a França a final d'aquest any o just començat el 2013, però sense aturar-se a Girona durant un temps.

A més no solament aquest fet es pot donar sinó que la manca de la posada a licitació de les obres pendents del TAV a Girona i Barcelona, no garanteix que el conjunt pugui entrar en servei el 2012 com estava planificat i promès.

Demà dilluns ens trobarem els portaveus dels diferents grups municipals i els diputats i senadors de Girona per a fer pressió per a descartar no solament aquestes males noticies sinó també per a desencallar amb la seva ajuda el projecte del tren convencional. A l’horitzó tenim l’Audiència Pública, probablement ens hem de començar a fer a la idea que sense una àmplia mobilització unitària impulsada per la ciutadania no ens en sortirem.

Com a mostra dels perills de no anar tots units ho tenim en el ple del dijous al Congrés dels Diputats que, amb els vots del PP i del PNB, ha rebutjat una moció presentada per CiU instant a declarar el Corredor Ferroviari de la Mediterrània “la prioritat” en matèria de transport de mercaderies per a aquesta legislatura, una proposta que comptava amb el suport dels socialistes i d'ICV-IU. Què ha fet la senyora Veray? Òbviament votar disciplinadament amb el seu partit, seguint la petjada dels del PSC quan governava el PSOE.

Font: elsingulardigital.cat