No es pot abandonar als més febles!

Ahir vaig anar a la meva primera Junta General del Consorci “La Sopa” des que no en sóc el responsable. Feia un any i m’ha costat fer un paper menys actiu. El que ara em correspon. Tinc un profund afecte per la seva directora i per tots el treballadors i treballadores, he compartit moltes hores i he estat un testimoni de tots els canvis que hem fet en aquests darrers vuit anys.

És cert que el govern actual de Girona ha mantingut l’esforç pressupostari i el perill de retallar algun servei no està a curt termini, però s’acumulen els problemes i la soledat d’aquesta institució es fa cada dia més insuportable.

La Generalitat no solament no ha aportat més pressupost, ara dóna 120.000 euros d’un pressupost  d’1.100.000, sinó que ni tant sols ha pagat l’aportació del 2011! És incomprensible la manca de sensibilitat en un tema que la ciutat de Girona aposta molt més enllà de les seves obligacions. Avui més que mai es  necessita una xarxa d’equipaments com la Sopa per assegurar una mínima cobertura per als més febles. No s’avança, es mira cap a un altre cantó.

Tant greu com l’anterior són les conseqüències de la demagògica actuació del conseller Mena aquest estiu amb el tema PIRMI. Com a mostra un botó, a hores d’ara 43 usuaris de la Sopa en són damnificats, 20 se’ls hi va suspendre el PIRMI, no els trobaven... Coi no tenen sostre! 16 tenen la sol·licitud aprovada pendent de cobrament des del mes de Juny! I 7 han tramitat la sol·licitud i estant pendents d’aprovació.

Font: AraPonent.

La indiferència i el desconeixement pels efectes de la pobresa extrema forma part de l’ADN de determinats sectors benestants que mai hi han tingut tracte. Ja ho deia el poeta, es desprecia el que s’ignora. I encara diria més: són despreciables aquells que volgudament ignoren els efectes de la pobresa.