Per què ens costa tant en aquets país
avançar i en canvi quan badem anem enrere com els crancs? Possiblement una de
les raons és les dificultats en assumir les lliçons de la història, la
facilitat de reescriure-la a la llum de l'interès del present.
Un exemple del que escric el tenim aquets dies en el que he vist en
alguns actes de commemoració de “la Pepa” ,la constitució de 1812, on
determinats protagonistes es permetien llicències que res tenien que veure amb
allò que teòricament commemoraven.
 |
| Font: Heraldo.es |
Per exemple, el rei no va dedicar ni una
paraula sobre el seu avantpassat Ferran VII,
que al tornar del seu exili daurat a França, la va suprimir i de pas afusellar i exiliar a
bona part dels redactors.
També fou paradigmàtic del que comentava
els discursos que li he sentit al President del govern, Rajoy, barrejant
aquesta constitució amb la reforma laboral. Un home que si visqués al segle XIX
estaria més a prop de l’anomenat “manifest del perses”, que demanava la
supressió de la “Pepa” i la reinstauració de l’absolutisme.
A la nostra història contemporània li
manca el reconeixement polític imprescindible d'uns valors compartits, de
l’assumpció dels clars obscurs dels dos darrers segles. Encara bona part de la
classe dirigent vol trobar excuses que justifiquin els excessos antidemocràtics
que la caracteritzen.
Que lluny de l’esforç dels darrers
quaranta anys a Alemanya on s’ha fet un gran camí per assumir els profunds
errors de la seva classe dirigent i el
compromís de no pocs familiars dels que foren veritables monstres que, lluny de
justificar-los, fan comprendre a les noves generacions el perills i els errors
que els seus avantpassats varen generar per a que no es tornin a produir.
Ací encara tenim enterrat a Franco amb
tots els honors al “Valle de los caidos”i quan es vol avançar en l’assumpció de
la realitat històrica es diu que no cal “remoure les ferides”.
Amb aquesta tergiversació del passat, així
ens va el present!
Deconstruint una frase de Proust em
sortiria la afirmació de que el present és fugaç, però el passat és fix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada