Una vaga General, 29M, que portarà cua

La meva anàlisi de la vaga no pretén ser objectiva, no ho és perquè vaig defensar-la, hi vaig participar i em sento part de la multitud que en la massiva manifestació d’ahir va deixar clar el seu rebuig a la reforma laboral i a les polítiques econòmiques que la impulsen.

No ho són tampoc les anàlisis que, a l'aixecar-me, els contertulians de diferents emissores, travestits “d’experts”, majoritàriament feien. El color del cristall amb el que es miren els fets té a veure amb la ideologia i en molts casos amb qui et paga per opinar.

Els que no volíem vaga l'hem hagut de fer i els que deien que no s’havia de fer ens l’han provocat aprovant una reforma sectària, descompensada i lasciva pels interessos, com ahir vàrem comprovar, de la majoria.

Ha estat una vaga molt seguida, al meu parer bastant més amplia que les dos darreres (també de retalls de drets per part del PP i del PSOE), feta en un moment de desencís i desconfiança de molts contra gairebé tot, de replegament individual i sotmesa a un atac mediàtic conseqüència del poc pluralisme dels mitjans audiovisuals.

Les dades de consum elèctric no enganyen i són una dada incontestable. És cert que de nou el ball de xifres ens descol·loca i precisament té aquest objectiu que no creiem amb el que els nostres ull van veure. No érem conscients, els manifestants a Girona i arreu del país, que ens trobàvem amb una de les manifestacions, per no dir la més, important d’aquests darrers trenta anys?

És cert que ens cansen a la majoria alguns, molt pocs, pinxos que creuen que ser revolucionari es fer bretolades, però encara ens cansa més -molt més!- que l’inefable i incompetent Felip Puig ho magnifiqui implementant uns dispositius de seguretat ineficients i molt sovint provocadors. Quin objectiu té aquest nefast personatge i el govern que li dóna suport? Accentuar una imatge negativa dels manifestants, de les seves causes, del país...?

La ciutadania, una majoria, ha parlat, amb la vaga i les manifestacions. Ara els governs han de respondre, en primer lloc Rajoy. Cal refer un pacte social per a sortir de la crisi. Si creuen que hi ha una drecera fent polítiques contra la majoria, s’equivocaran de nou i solament agreujaran els problemes i retardaran les solucions.

Si no rectifiquen, ells seran els responsables, a Madrid i Barcelona, del desastre i de la radicalització al carrer, a la societat. Rectificar és de savis i, si no n’hi han als governs, és de savis mobilitzar-se perqué, si no ho són, rectifiquin amb la força de la raó i amb la raó de la força.