Contra tot pronòstic vàrem aprovar una moció
en el Ple del dilluns que significa un gest en la línia d'avançar en el camí
de la sobirania. Camí en que les
retallades de l’Estatut i l'hostilitat dels partits majoritaris a Espanya ens
hi han abocat.
No és un tancament de caixes, és una aposta
possibilista que va en el sentit de passar de les paraules a l’acció. Que la
Generalitat rebi els diners per a què després hagi de negociar amb els diners a la seva caixa, no com ara que
el govern de l’estat pot negar-se a fer
transferències que fins i tot estan pactades.
El text de l'acord demana a la Generalitat que
faciliti els mitjans per a què particulars, empreses i ajuntaments puguin
ingressar els pagaments dels impostos de l'IVA i l'IRPF a l'Agència Tributària
de Catalunya, i no pas a l'agència tributària espanyola.
 |
| Font: Directe.cat |
Més negatiu que la resposta de la “caverna
mediàtica”, és, al meu parer, la condescendència amb la que alguns que s’omplen
la boca de sobirania responent que això és solament un gest. Em recorda
l’acudit del "Polònia" de fa un parell de setmanes on uns pares de CiU li
intentaven explicar al fill de la JNC que això de la independència no ho havia
entès bé...
Em sembla que no van entendre el concepte de
“gest” que vaig usar per a defensar el vot favorable i retreure a CiU la seva
abstenció. No coneixen, o han oblidat, que gest fou l’any 1931 amb la
proclamació de la república catalana o l'any 1977 amb el retorn de la Generalitat
provisional. En canvi no és un gest dir una cosa i fer-ne una altra, això té un altre nom: “cinisme”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada