 |
| Font: Wikipedia. |
Alguns arguments que la “caverna mediàtica” i les
seves especificitats catalanes (“la barretina mediàtica” la podríem anomenar?)
estan vomitant contra els sindicats des de la manifestació del 19 de febrer em
recorden als arguments de Lord Mansfield.
Recordo una conversa amb Josep Lluís López Bulla,
antic secretari de la CONC, en la que em
va parlar de Lord Mansfield, president del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya. En el darrer terç del segle XVIII, Lord Mansfield va declarar que els sindicats “son
conspiracions criminals inherentment i
sense necessitat que els seus
afiliats portin a terme cap acció il·legal”. Una acusació que tenia el consens de la majoria dels prohoms de l'època, doncs l’objectiu dels sindicats
era, ni més ni menys, alterar el preu de les coses, és a dir, millorar els salaris.
És la base jurídica d’una legislació de classe
que recorre el segle XVIII, reflectida en la Llei General de 1799, que prohibia
taxativament qualsevol tipus d’associació i que sota diferents situacions (de
duríssima repressió) fou vigent fins a la dècada de 1870.
Més enllà de la brutalitat amb la que es
tractaven les relacions laborals es podríen treure dos conclusions:
1) Al
llarg del segle XVIII existeixen ja moviments societaris a Anglaterra,
associacions pre-sindicals d’autodefensa, considerats enemics per part del poder econòmic, amb l'ajuda inestimable de la Magistratura.
2) La brutalitat de Lord Mansfield és el resultat
de la derrota de las corporacions artesanes pel dret de les corporacions mercantils
que, un cop aconseguit el domini de les relacions econòmiques, entren en el
territori de les relacions de producció, amb el suport de la força coercitiva
dels poders públics, evidentment.
Aquest diumenge 11 de març sortim de nou al carrer perquè no volem que de nou el vell lord
anglès reencarnat amb executiu engominat supediti els nostres drets a la seva cartera d’inversions i que en ple
segle XXI tornem enrera al segle XVIII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada