Cal un PLA LOCAL DE RESPOSTES A LA CRISI

Estem treballant en una proposta que farem properament al Ple per elaborar un PLA LOCAL DE RESPOSTES A LA CRISI. Creiem que aquest pla ha de tenir com a objectiu, concretar quines mesures posa en marxa el nostre Ajuntament per tal d’apaivagar els efectes d’una crisi molt llarga que afecta a moltes ciutadanes i ciutadans de Girona. Tot i que queda clar que l’Ajuntament es l’administració que menys eines té per lluitar contra els efectes negatius de la crisi, sí que pot complementar les mesures que pertoca adoptar tant a l’Administració de l’Estat com a la de la Generalitat, i ho pot fer, per ser l’administració més propera i que li aporta un coneixement més concret de les necessitats específiques del municipi. Així: 


 ➢ En primer lloc, ha de garantir que bona part dels seus recursos es destinen a les partides “més socials”. Aquest increment en la “despesa social” ha de garantir les cobertures socials tradicionals del municipi, més l’aplicació més ambiciosa possible de les noves Lleis d’autonomia personal, de serveis socials i d’igualtat. 


 ➢ En el nostre Ajuntament que disposem de Servei Municipal d’Ocupació, aquest haurà d’adquirir una major rellevància en quant a recursos, així com una major dinàmica d’anticipació i/o d’adaptació a les noves necessitats que sorgeixin a mida que la crisi vagi destruint llocs de treball. Dit això, queda prou clar que el PLA bàsicament, s’ha de sustentar en quatre línies bàsiques d’actuació: 


 1. La primera, destinada a desenvolupar polítiques actives d’ocupació, apostant per la formació i el reciclatge de les treballadores i treballadors que estan quedant en atur per tal d’ampliar el seu ventall de possibilitats de reinserció laboral. Apostarem, tanmateix, per l’activació de plans d’ocupació específics pels perfils d’aturats i aturades. 


 2. En segon lloc, cal establir un programa d’ajuts per a la creació i el manteniment, d’ocupació estable i de qualitat. Aquests ajuts aniran especialment adreçats a les treballadores i treballadors autònoms, el comerç, les microempreses, les pime´s i aquelles empreses que, patint amb intensitat la crisi, optin per no tirar endavant ERO i vulguin cercar conjuntament amb l’administració altres sortides viables.


3. Una tercera línia encaminada a donar cobertura a les impossibilitats de moltes persones i famílies de fer front a les seves obligacions tributàries envers l’ajuntament, treballant cap a la subvenció de diferents percentatges en funció dels ingressos per aquelles persones amb ingressos nuls o especialment baixos i, tanmateix fent un nou plantejament del calendari fiscal i de l’abast dels ajornaments i pagaments fraccionats, així com del seu cost pel contribuent.


4. I una darrera línia, destinada a incrementar les disponibilitats municipals per cobrir les emergències socials que estan creixent enormement i que, segurament, ho seguiran fent el que queda del 2012 i, molt probablement també el 2013.