L’Empordà al cor

Font: elsingulardigital.cat

Encara quan escric aquestes ratlles el foc no està controlat, espero que no hi tardem gaire, però no me’n puc estar d’escriure uns mots de solidaritat i esperança.

Sóc conscient del xoc en que encara viuen les persones que es troben a prop de d’incendi, de la nit d’angoixa i de la cruesa dels fets.

Quatre víctimes mortals; un centenar de ferits; desapareguts; milers de veïns de la Jonquera, Llers, Agullana, Capmany, Biure, Vilarnadal, Sant Climent Sescebes, Masarac i Pont de Molins desallotjats o tancats a casa; files de conductors atrapats a l'AP-7 i a l'N-II; i, a l'hora de tancar aquesta edició, 13.000 hectàrees a l'Alt Empordà ja havien estat arrasades per les flames.

És part del devastador balanç que està deixant el virulent incendi que es va originar a la una del migdia al costat de l'N-II, a la Jonquera, al quilòmetre 779,5, a prop del Pertús, a 500 metres de la frontera amb l'Estat francès.

Però un cop més els serveis públics, encara qüestionats per alguns, el voluntariat i els representants polítics varen estar a l’alçada. Aquests darrers han pogut treballar tranquils sense que ningú des de l’oposició els qüestionés, quina diferència quan els que governen ara estaven a l’oposició. Però cap rancúnia, així ha de ser.

Ens refarem però caldrà aprendre i emprendre, que de les tragèdies en sortim col·lectivament i que els sacrificis s’han de compartir, aquesta es la lliçó que dóna l’Empordà, que n’aprenguin!