dissabte, 21 de juliol del 2012
El Reial Decret Llei 20/2012, una política de dretes i inútil que ens podríem estalviar.
Som davant d’un conjunt de mesures que volen desmuntar l’actual model social. No és una resposta als problemes econòmics de la societat. És una bateria de propostes econòmiques, laborals, socials i institucionals que volen canviar les bases de l’organització social construïda al llarg dels darrers anys.
Les mesures es presenten com a inevitables i ens volen fer creure que és el sacrifici necessari a tants anys d’excessos econòmics. Ni s’explica com s’ha creat el deute, ni qui se n’ha beneficiat o qui n’ha estat el responsable. Volen que acceptem acríticament les mesures pel nostre bé, ja que som culpables de tots els mals en què ens trobem, i es presenten com les úniques possibles i acceptables. No es contrasta amb el que fan altres països, ni es presenten altres possibles alternatives. S’imposen.
Les mesures afecten els sectors socials més febles, els que viuen de la pensió, la prestació d’atur, el salari o la dependència. Sigui l’IVA, la prestació d’atur o la paga extra, són mesures que augmenten la pobresa relativa de les persones i faran caure el consum, contraient encara més la demanda interna i frenant tota recuperació de l’activitat econòmica.
A les retallades cal afegir dos fets igualment greus, l'atemptat contra la democràcia local, eliminant o privatitzant serveis públics, destruint l'autonomia local i abocant el món local a esdevenir "gestories" del Govern central, controlades i intervingudes pels seus tecnòcrates. I un segon aspecte que accentua la gravetat, és la vulneració de l'Estatut de Catalunya, una norma bàsica de l'Estat, que un cop més és menystinguda i menyspreada pel centralisme.
Cal deixar clar que la pressió i la mobilització han de ser continuades, creixents i unitàries per sumar forces i voluntats que obliguin el Govern a rectificar i refer les bases d’un model de cohesió social.
Per això hem de reclamar també la necessitat de sotmetre a vot popular les lleis i actes administratius dels governs (sigui a Catalunya, a través de la consulta ciutadana prevista a l’Estatut, o a l’Estat, amb un referèndum), perquè sigui el poble qui ratifiqui unes mesures que no han passat pels programes i el debat electoral.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada