La crònica del ple del dilluns haurà d'esperar, el
govern Rajoy amb les seves decisions salvatges m'obliga a posposar els
comentaris de la discussió que vàrem fer sobre les noves ordenances i plantejar
en unes poques ratlles el meu rebuig a unes decisions precipitades, contradictòries
i abusives per a una gran majoria de ciutadans i ciutadanes.
Sempre m'han fet por les majories absolutes perquè habitualment
els que les detenten les interpreten com un xec en blanc, creuen que poden
desfer qualsevol promesa anterior i fer tot el contrari d'allò a què es comprometien
per ser votats pels ciutadans.
Pero cap com Rajoy ha abusat tant en tan poc temps.
La llana del franquisme que es percebia en el clatell de la dreta espanyola, ha
esdevingut perruca de la que es presumeix descaradament.
Res més allunyat de la democràcia és abusar de les
decisions sense compartir-les amb els ciutadans. Qualsevol justificació per la
gravetat de la crisi es cau, perquè aquesta no ha començat fa uns mesos amb l'arribada dels Rajoy, De Guindos i Wert, sinó que fa anys que dura i ells des
de l'oposició no van tenir cap escrúpol en agreujar-la per pujar al poder.
Apujaran l'IVA malgrat haver-ho negat repetides
vegades, treuran prestacions als aturats sense promoure ni un lloc de treball,
empitjoraran les condicions dels funcionaris sense tocar les estructures de l'administració
de l'Estat obsoletes i ineficaces i tot això no pel bé dels ciutadans i
ciutadanes sinó per salvar als amics corruptes que han ensorrat bona part del
sistema financer espanyol. Destruiran la classe mitja i el món del treball abans
de tocar ni un euro ni un pèl dels que han causat la crisi, l'estafa més gran de
la trista història de l'Espanya contemporània.
Mai tan pocs havien fet mal a tants en tan poc temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada