Aquesta notícia sortia d’un diari digital d’extrema dreta que
ha estat reproduït i reenviat amb resums en molts llocs de la xarxa. M’ha picat
la curiositat doncs em semblaven molts.
En una informació de l’ABC es parla de 80.000 polítics. L’objectiu del diari també
era afirmar que eren masses, sobre tot les autonomies, amb l’objectiu de tornar al vell i comfortable estat centralista. Incloïa una infografia que detalla el
nombre de càrrecs polítics electes: 73.515. la dada procedeix de la suma de 350
diputats del Congrés, 266 senadors, 1.218 diputats autonòmics, 68.462
alcaldes i regidors, 1.810 consellers
comarcals (a Aragó i Catalunya) i 1.409
diputats provincials i consellers insulars.
L’article no explica com es passa de 73.515 a 80.000, però en
una enumeració inclou també a alts càrrecs de las Administracions i assessors directes de lliure designació...
Se’n poden reduir, sens dubte... però no arriben a la xifra
abans esmentada.
La xifra més gran prové del cens d’alcaldes i regidors. A les darreres eleccions del 2011
es van escollir 68.462 regidors en 8.116 municipis. 4.731 d’aquestes localitats
tenen menys de 100 habitants. El 90% dels alcaldes i regidors no tenen
sou, segons la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Cal
suposar però que reben alguna remuneració, així passa en les de més de 20.000
habitants.
Sigui com sigui em manquen 365.000 polítics...on son?
Una cosa és el cost de la política i una altra el cost de
l’estat. Aquest és un debat legítim especialment ara quan s’augmenten els
impostos i taxes i, a més, es redueix la despesa social. Ara bé, quant ens
costaria la no política? Els que tenim uns anys sabem el cost de la dictadura!
El Govern de l’Estat, enmig del munt de mesures extorquidores,
s’ha tret de la màniga la reducció en un 30% del nombre de regidors, encara es
desconeix la lletra petita. Pot ser que l’estalvi no sigui molt gran i en canvi
afavoreixi els dos partits que fins ara s’han repartit la part del lleó de la
representació a Espanya, fent més difícil l’accés al govern municipal a les
candidatures allunyades del bipartidisme.
Un vent perillós recorre el país: tots els polítics són
culpables, la política és una merda, i quan toca anar a votar molts s’abstenen
i sempre guanyen els mateixos. Solament en aquets clima s’entén que una mentida
tan grotesca, les dels 445.000 polítics a sou que ensorren el país es doni com
a bona a la xarxa i molta gent ben intencionada la transmeti sense
contrastar-la.
I mentre els veritables causants de la crisi riuen i riuen...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada