Hem aprovat per ampla majoria al parlament de Catalunya el pacte fiscal, ara cal passar a l’acció!

Font: intocabledigital.cat

Ahir es va celebrar el Ple del Parlament sobre el Pacte Fiscal. El text aprovat amb els vots favorables de CiU, Esquerra i ICV-EUiA proposa un sistema basat en el concert econòmic, on la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs estatals suportats a Catalunya corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya, depenent de la Generalitat, que disposarà de la capacitat normativa i que establirà una quota de retorn a l’Estat.

Ha estat clau per a la votació favorable per part d‘ICV-EUiA els elements que s’han introduït en el redactat final del model. En primer lloc el finançament local, en segon lloc la col·laboració amb d'altres administracions de forma singular pel que fa a la lluita contra el frau fiscal, en tercer lloc l'objectiu de la consecució efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu i en darrer lloc l'aportació catalana a l'Estat sense que Catalunya perdi posicions respecte la seva situació en capacitat fiscal després d'haver fet la seva aportació a la solidaritat estatal.

Amb tot, sóc crític al veure la manca de voluntat del Govern a l'hora de voler deixar de forma clara i sense ambigüitats en el document que els recursos que s'haurien d'obtenir amb aquest canvi de model es destinaran a polítiques socials.

Per això comparteixo el que Joan Herrera va insistir en el torn de rèplica dirigint-se al president per dir-li que de la mateixa manera que ICV-EUiA ha acordat el pacte fiscal, "encarin vostès un pacte social que expressi que no acceptem la política de retallades d'Europa i Madrid i que no acceptem el repartiment del dèficit". "Entrin al pacte social de la mateixa manera que nosaltres hem entrat al pacte fiscal i abandonin aquesta ideologia que no defensa els interessos de tothom".

Un altre regust amarg d'aquest ple específic sobre el pacte fiscal que es va celebrar ahir al Parlament de Catalunya, va ser la coincidència amb l'anunci per part del Govern d'acollir-se al fons de liquiditat. En el moment que exigim màxima sobirania fiscal el nostre autogovern pot quedar reduït a la mínima expressió. Entre el projecte de transició nacional i l'acceptació submisa del ‘this is life', així és la vida, han optat per així és la vida. Per més INRI, qui supervisarà els comptes de la Generalitat serà aquell ministre Montoro que el portaveu del Govern va qualificar de "macarra".

Ara bé, si el govern espanyol diu no al Pacte Fiscal, el Govern de la Generalitat tindrà tres opcions: confeccionar una majoria alternativa al Parlament per fer un pas endavant, convocar una consulta sobre la independència o convocar unes eleccions constituents. No hi ha més opcions. Fer una altra cosa seria sucumbir a la intervenció de l’Estat. L’ambigüitat no juga a favor de la credibilitat de la política. I ja no ens ho podem permetre!