Ara per desgràcia hi pot haver el perill de
la inexistència d’un fil conductor entre el que sentim, el que coneixem i el
que fem.
En l’esmentada primitivització de les relacions
socials (i les relacions socials també són les econòmiques), es pot intal.lar
un ànim o esperit on sabem i sentim què caldrà fer però no ho estructurem i no
actuem en conseqüència per por a ser
massa diferents i precisament, aquí és on radica l’error.
El canvi
de valors que ha de generar l’actual situació és el moment ideal per construir nous valors, noves polítiques i un canvi en la cultura de treball
tant de l’administració com en l’actitud del ciutadà. Mai hi ha hagut millor
ocasió que ara per a millorar els índexs d’allò que col.loquialment es coneix
com el civisme.
Cal en l’àmbit ciutadà aconseguir que
s’entengui que cal col.laborar tots, fins i tot amb aquells que no ens
comprenen o no comprenem.
Aquí ens necessitem tots, els científics, els sindicats, els
empresaris, el sector no lucratiu i òbviament l’administració. Fa molts anys
per sort que a l’administració no li toca ja només administrar sinó que té el
dret i el deure de promoure de mobilitzar agents i operadors. I quin millor lloc
per fer-ho que el territori de la ciutat, que és el lloc per vocació on
integrar i cossificar les polítiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada